Blogia
ESCRIVIM HISTÒRIES

Mónica

CARTA PER A AITANA

 

 

Hola,Aitana                                                        Xeresa 21 de maig de 2012

  

Aitana amiga de tots i de totes yo i totes les meues amiges t'exem de menys i volem que tornes perque sense tu la classe no es la mateixa que era abans .

A per sert a vingut un xiquuet nou a la classe que justament era de Bolivia i es diu Alvaro com el teu germá . Ara mateix Miriam ,Julia ,Mar i Néus estan así i m'estan digent que tinc tota la rao      a i per fabor :

 

 

 

                 TORNA JA !!!

                                                                 

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres.

DE XERESA A BOLIVIA

Hi havia una vegada una xiqueta de deu anys que li deien Aitana .Eixa xuqueta era una persona amable ,simpatica pero sobretot molt bona amiga. Un dia els seus pares desidiren anarsen a Bolivia on havia naxcut el seu pare. Va passar el temps i ja plegava 'hora de que s'en anaren .Pero els tres dies antes d'anarsen les seues amiges li van montar una festa amb pinyata ,begude i llepolies .Quan es va acabar la festa cada xiqueta s'en va anar a la seua casa.Pero quan va plegar el dia de que la nostra amiga Aitana s'en tinge que anartotes les seues amiges incluyida jo es van possar a plorar . Ja an passat tres mesos i encara no a escrit en Blogia

DE XERESA A BOLIVIA

Hi havia una vegada una xiqueta de deu anys que li deien Aitana .Eixa xuqueta era una persona amable ,simpatica pero sobretot molt bona amiga. Un dia els seus pares desidiren anarsen a Bolivia on havia naxcut el seu pare. Va passar el temps i ja plegava 'hora de que s'en anaren .Pero els tres dies antes d'anarsen les seues amiges li van montar una festa amb pinyata ,begude i llepolies .Quan es va acabar la festa cada xiqueta s'en va anar a la seua casa.Pero quan va plegar el dia de que la nostra amiga Aitana s'en tinge que anartotes les seues amiges incluyida jo es van possar a plorar . Ja an passat tres mesos i encara no a escrit en Blogia

LA LLUITA

LA LLUITA

Hi havia una vegada dos xiquets que es deien Xavi i Santiago ells dos eren dos xiquets molt amics que  van decidir  que mai es separarien. Pero va aplegar un moment que els pares de Xavi van trobar un treball en l’Orxa i es van haver de mudar allí. Xavi i Santiago es van possar molt tristos perque es van separar. Ells es van possar molt tristos perque pensaven que mai més anaven a vore’s.

Xavi va fer amics en el col.legi de l’Orxa i Santiago es va enterar i volia vengar-se d’ell. I com volia fer-ho, fent el mateix pero Santiago no ho va aconsseguir. De sobte la mare i el pare de Xavi li van dir al seu fill que el treball a l’Orxa no anava bé i se n’havien de tornar al poble d’abans. A Xavi no li va pegar molt bé per que ja s’havia acostumat al poble de l’Orxa; però va cambiar d’idea quan es va redordar del seu amic Santiago. Quan va aplegar al poble en el que ell vivia abans el primer que va fer va ser anar a vore al seu amic Santiago i Santiago a pesar de que estava enfadat el va perdonar d’inmediat.

UN VIATGE DE PELICULA

Hi havia una vegada una família de sis persones. En eixa temporada arribava el nadal i se n'anaven de vacances tota la familia. Se n'anaven a visitar els seus iaios al pol nord on vivien ells . Al agafar el vol cap allí dos membres de la família es van distraure i no van arribar a temps a l'avió. Elles pensaben que anaven a perdre's el nadal pero no, no es van perdre el nadal perque van agafar un altre bol i van arribar al pol nord a temps

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres.

NO SE EL QUE PASSA

Hi havia una vegada una xiqueta que un dia per sorpresa dige  NO SE EL QUE PASSA i aixi tots els dies fins que un dia digé NO SE EL QUE HEM PASSA m’hestic tornant boja i la seua mare es va donar conter i la va portar al  siquiatra pero ella li ho va impedir perquè li va dir que això s'ho havia inventat ella i de colp i repent se li va llevar eixa imaginació.

                                        CONTINUARA...

VANESSA

VANESSA

Hi ha via una vegada una xiqueta que li deien Vanessa.

Vanessa era una xiqueta amb els ulls blaus i un poc axinadets, també era alta i molt asseada. Era una xiqueta que era molt agradable i sociable amb tot el món, en la seua casa vivía un gosset que li deien Bruno, aquest era molt rebelde i mai estava quet, fins que un día li va trencar les cortines a la mare de Vanessa i aquesta volia fer-l´ho fora de casa, però Vanessa es va possar a plorar i plorar fins que sa mare li va consentir que es quedara, però amb la condició que li farien una caseta en el jardí de casa per a que Bruno no estiguera dansant tot el dia per casa. I així va ser com Bruno es va quedar a viure amb la família de Vanessa i aquesta eixía tots els dies a jugar amb ell al jardí.

                                                  fi

EL NADAL

EL NADAL

Hi havia una vegada una xiqueta que li deien Vanesa. Vanesa era una xiqueta amb un caracter bastant fort. Ella sempre volia que arribara el nadal, fins que una nit va vore en el cel una estrela fugaç. De sobte li va vindre al cap que podia demanar un desig, i va demanar que l’endemá fora nadal. I així va ser com l’endemá va ser nadal. Eixe dia estava molt emocionada perque els reis li portarien regals. Peró no perqué ella sols va desitjar que eixe dia fora nadal, pero no va desitjar que també li portaren regals. Ella com vos he dit tenia un caracter bastant fort se'n va anar a la seua habitació i es va tancar la porta amb pany i clau. Ella es va posar a plorar cap h la finestra i de sobte va veure una altra vegada a l’estrella fugaz i en eixe moment va desitjar no tindre mal geni i així va ser l'endema ja no tenia caràcter fort.

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

LA CARRERA

LA CARRERA

Hi havia una vegada una xiqueta que li deien Marina. Marina tenia una amiga que li deien Sofia. Sofia era una xiqueta alta, prima amb els ulls marrons. Un dia Marina va convidar a sopar i a dormir a Sofia.

Quan van acabar de sopar Marina i Sofia se’n van anar a l’habitació. Quan estaven en l’habitació Sofia li va dir a Marina:

-Marina tú mai has  pensat en trauret una carrera ho almenys traure’t l’universitat?

I Marina li contestá:

-Sí, però per que ho dius?

 I Sofia li contestá:

-Perque si et traus la carrera podriem treballar juntes.

Aleshores Marina diu:

-Sí, seria una bona idea.

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres