Alicia

Un delfí sobre el mar (Per Sara Pardo)

Éra una vegadad una xiqueta que passetjava el seu gos per la vora del mar, i allò que el seu gos feia cosses rares com botar.... Passat un rato, aquella xiqueta que es deia Sara, s'hi donà de que un dofí estava a la vora del mar i ja que a ella li agradaven els delfins, hi va anar a veure que hi passava, per poder veure si estava malalt cosa que en la cúa hi tenia un tall i ella va cridar als veterinaris especialisats per que milloraren la salut d'aquell pobre animal.

Aquests se'l enportaren a el seu vehicle a un lloc amb ajudants especials i de camí al centre, es va curar, la xiqueta finalment hi va tindre l'experiencia de poder sentir un dofí prop d'ella i de que ja que ella hi volia ser veterinaria de poder veure com salvaven un animal.

 

 

FI.

EL MISTERI DEL TRESOR II

CONTINUARA . . .

Quan Helena hi va arribar a la seua habitació s'hi va possar a pensar que significarien aquells papaers i que hi podia fer per poder trobar-hi el tresor. Passat un temps Helena i va possar el paper baix la llum de la làmpara i va veure unes lletres i uns nombres, la xiqueta eu va llegir com va poder el contingut era: "325 del carrer Snt Joan". La xiqueta hi va agafar la seua motxilla i s'hi va possar menjar, aigua i els papers i se'n anà de casa i es dirigí cap a... el 325 del carrer Sant Joan.

Quan la xiqueta hi va arribar al seu destí s'hi va adonar de que aquella direcció havia portat a Helena a una casa abandonada de les afores de la ciutat. Helena va obrir la porta i s'hi va sentir el soroll xirrejat que es sent al obrir  la porta de una casa vella. La xiqueta va seguir caminant per la casa, quan de sobte la porta es tancà sola. Helena va obrir un armari i el únic que es sentí féu un gran crit procedit de la casa.

CONTINUARA . . .

PIMPI I LA SEUA AMA

Aquesta historia es real.

 

Hi havia una vegada una xiqueta anomenada Sara.

Aquesta tenìa els cabells rossos com la mel, els ulls els tenìa blau verdosos, com una mescla entre el color de l'herba i el del cel.

Sara vivía en un poble menudet anomenat Xeresa, en cara que de vegades anava a Oliva, ja que allí tenía família per part de son pare.

En Oliva ella tenía uns deu gossos anomenats: Xikie, Roki, Lluna, Noa, Blaqui, Pinpi, Tobi, Peke, Rufo i Huadalw.

Sara passava la majoría del temps en Xeresa, i els dies escolars eixia tots el matins abans d'anar al col·legi amb dues de les seues amigues: Alícia i Maria.

Quant eixien a passetjar també passejaven als seus gossos, però no als de Oliva sino que cada una al seu gos. El de Maria era Mini, Alíci a Willy i Sara a Lluna.

              CONTINUARÀ...

EL MISTERI DEL TRESOR

Hi havia una vegada en un poble menut anomenat Xeresa hi vivía una xiqueta a la que li deien Helena.

Helena tenía 10 anys, els cabells rossos com l’or, els ulls blaus com el cel i era alta com un pi.

La xiqueta era molt coneguda en tot el poble, però, un dia al eixir del col·legi va veure a terra uns papers. La xiqueta interesada, els va agafar i va correr cap a casa.

Helena li ho va dir a sa mare i aquesta va respondre:

-Helena filla i que si hi has trobats uns papers a terra? Tots n’hi troben a montons.

Helena contestà:

-No mare aquests papers són diferents i fins hi tot hi tenen un missatge, escolta i veuras:

Sols qui tinga el poder de entendre les tres pròximes pistes podrà trobar el gran tresor.

La mare de Helena va respondre:

-Ai! Ja no sé el que el passa pel cap, segur que és que algun xiquet estava jugant a la búsqueda del tresor. No hi faces cas.

Helena es va enfadar molt. Ella sabia que en aquells papers hi havia alguna cosa extranya i anava a descobrir el que.

                                     CONTINUARÀ...