LES SET MERAVELLES DEL MÓN ANTIC

Les set meravelles del món antic és una coneguda llista de construccions considerades com a monuments a la creació i l’enginy humà durant l’antiguitat clàssica. La llista clàssica es basa en un breu poema d’Antípater de Sidó (125 aC) o Antípater de Tessalònica (entre el 20 aC i el 20 dC) en què el poeta alaba les Set Meravelles del Món, set treballs situats al voltant de la Mediterrània. La llista inicial mencionava les muralles de Babilònia en lloc del far d’Alexandria, però es va modificar a causa de la fama que va adquirir el far. Amb el temps, van anar apareixent múltiples versions de la llista, com per exemple la de Filó de Bizanci, amb diverses modificacions. L’existència de totes aquestes meravelles ha estat més o menys provada per testimonis arqueològics, exceptuat els «jardins suspesos» de Babilònia, dels quals no queda cap rastre convincent i la realitat històrica del qual és qüestionada.

Aquestes set meravelles, ordenades segons el període de la seva construcció, són les següents:

1. La gran piràmide de Gizeh. Construcció acabada pels volts del 2860 aC com a tomba per al faraó Kheops. Situada a Gizeh, Egipte, és l’única de les set meravelles que encara es manté dreta.

2. Els jardins penjants de Babilònia. Construïts entre el 605 aC i el 562 aC. Situats a Babilònia, Mesopotàmia (a l’actual Iraq).

3. El temple d’Àrtemis a Efes. Construït devers els anys 550 aC i 325 aC. Situat a Efes, a l’actual Turquia.

4. L’estàtua de Zeus a Olímpia. Esculpida devers el 430 aC. Situada a Olímpia, Grècia.

5. La tomba de Mausol (mausoleu) a Halicarnàs. Construït devers el 353 aC. Situat a Halicarnàs, l’actual Bodrum, Turquia.

6. El Colós de Rodes. Construït entre el 294 aC i el 282 aC. Situat a l’illa de Rodes, Grècia.

7. El far d’Alexandria. Construït entre el 294 aC i el 283 aC. Situat a Alexandria, Egipte.

¿Que necessites per a ser feliç?

Yo lo que necessite per a ser feliç es estar sa k la meua familia estiga be tindre amics que majuden en tot que la meua familia majude en lo que puga tindre bon treball i que la meua familia visca be i que no tinguen problemes

Un delfí sobre el mar (Per Sara Pardo)

Éra una vegadad una xiqueta que passetjava el seu gos per la vora del mar, i allò que el seu gos feia cosses rares com botar.... Passat un rato, aquella xiqueta que es deia Sara, s'hi donà de que un dofí estava a la vora del mar i ja que a ella li agradaven els delfins, hi va anar a veure que hi passava, per poder veure si estava malalt cosa que en la cúa hi tenia un tall i ella va cridar als veterinaris especialisats per que milloraren la salut d'aquell pobre animal.

Aquests se'l enportaren a el seu vehicle a un lloc amb ajudants especials i de camí al centre, es va curar, la xiqueta finalment hi va tindre l'experiencia de poder sentir un dofí prop d'ella i de que ja que ella hi volia ser veterinaria de poder veure com salvaven un animal.

 

 

FI.

La peste que ve de darrere

Un dia estavem en la sala dels ordinadors en els meus amics anomenats:carles,miriam,melisa,marthin i jo.

Estavem escribint histories en els ordenadors i derrepen vam sentir una pudor provenint de darrere nostra.Carles va anar a investigar qui sa avia tirat aquell pet anva per on provenia la pudor.Tots estaven intentant averiguar qui sa via tirat aquell pet  pero lo mes que avera sigut martin com sempre tiranse pets.Li demanava anar al bater pa tirarse pets mol pudorosos.Els seus pets eren una mescla en basura de contenedor i merda de buey.

Hectori Carles van anar i efectivament avia sigut Martin.Liu van dir a Martin i va dir:

-Si ,he sigut jo perdoneume sempre men tire uno.

Entonces desde aquell dia van crear un lloc on poder tirarse pets tota la vida i que no se escapara ninguna pudor seua.

Desde aquell dia van crear el pestesida on va viure tota la vida.

Una vega van anar a visitar a martin i de la pudor que fea es van morir.Li van detectar cancer de pulmo

 

 

                                      FI

EL MISTERI DEL TRESOR II

CONTINUARA . . .

Quan Helena hi va arribar a la seua habitació s'hi va possar a pensar que significarien aquells papaers i que hi podia fer per poder trobar-hi el tresor. Passat un temps Helena i va possar el paper baix la llum de la làmpara i va veure unes lletres i uns nombres, la xiqueta eu va llegir com va poder el contingut era: "325 del carrer Snt Joan". La xiqueta hi va agafar la seua motxilla i s'hi va possar menjar, aigua i els papers i se'n anà de casa i es dirigí cap a... el 325 del carrer Sant Joan.

Quan la xiqueta hi va arribar al seu destí s'hi va adonar de que aquella direcció havia portat a Helena a una casa abandonada de les afores de la ciutat. Helena va obrir la porta i s'hi va sentir el soroll xirrejat que es sent al obrir  la porta de una casa vella. La xiqueta va seguir caminant per la casa, quan de sobte la porta es tancà sola. Helena va obrir un armari i el únic que es sentí féu un gran crit procedit de la casa.

CONTINUARA . . .

LA RECOMPENSA

Hi havia una vegada un xiquet anomenat Jordi que sempre que feia algo bé li donaven una recompensa pero s'ha mare li va dir :

-Jordi com que t'estas portant molt bé,si traus bones notes ens anirem de vacacions.

Jordi tot sorpres li va dir :

-Grasies mare ,t'ha segure que traure bones notes .Et buic.

Jordi tot convensut va parlar en el mestre per a que li donara classes particulars ,el mestre es va quedar sorpres i digué:

-Val, peró com es que t'ha donat per donar més classes i estudiar?

-M'ha mare m'ha dit que si trac bones notes ens anirem de vacanses,on jo buiga.

-Ja Jordi peró tens que entendre també que no soles perqué et donen recompensa has de portarte bé,aixó deu de ser aixina sempre .En recompensa o sense tens que portarte bé.

-Val mestre grasies pel raonament peró ara buic que em dones classes.

El mestre li va donar classes,a Jordi li va ixir tot bé i s'hen va anar de vacanses a PORTAVENTURA.

Aixó per a ell va ser lo millor i lo més impresionant és que no va cambiar va traure bones notes tot els trimestres....etc

Jordi va saber cambiar i portarse bé amb tots.

 

 

 

                                FI

                               

Un dia sense Internet

Un dia sense Internet no seria un dia.MELISA MOLERO VELASCO (no puc viure sense internet)

DOS GERMANS PERDUTS EN EL MAR

Això era una vegada,uns xiquets que vivien molt be en sa casa.Un dia tenien una escursió en el cole.La excursió era per el mar,aleshores els xiquets van caure i el mar els va arrastrar a una illa.Ungerma era molt listo i va construir una balsa,van pujar i se'n van anar,però resulta que n`hi haven taurons pero van arribar a temps.Els pares estaven molt preocupats.

 

 

FI

EL XIQUET EXTRAORDINARI

Hi havia una vegada un xiquet que no li agradava gens estudiar pero si jugar a futbol.Un dia,un home el va vore i era el que buscava jugadors de futbol del valencia.Li va dir a son pare que li agradava com jugava i se'l va enportar.Els que manaven del valencia van descubrir que no estudiava i li van dir que si no estudiava no podia ser professional.El xiquet va començar a estudiar,va traure bones notes i va començar a jugar en el valencia.Es va fer major i va començar a viure del futbol.

 

 

FI

UN SOMNI OSCUR

Havia una volta una xiqueta  que tenia un problema de la panxa  aixna que tots es burlaven  a la xiqueta li deien Paula .Paula soles tenia una amiga xina Laura

Laura i Paula eren les millors amiges aunque sempre es burlaven delles

Aixina que un di a liu van dir al profeso  tots li van  dir “xivat , xivata´´

Un dia per la nit Paula  no parava de plorar aixina que va eixir al balco i va vore una estrella vugas  i li va demanar que li se llevara el problema  i la lluna li va dir ves a dormir i voras com dema el trobes millor . Per el matí es va donar conte que era un somni i que nonia que burlarse de la gent

 

 

                                                   FI

El detectiu

Hi havia,una vegada un detectiu que estava en una missió amb el seu ajudant intentant descubrir el cas de una xiqueta desapareguda. Ells estaven amb una lupa investigant la casa de amunt a avall pero no hi havia res.S'en van anar a una taula a esmorsar i van descubrir una goteta de sang,entonces van sentirun xillit dalt de tot i ells van anar dalt pero no hi havia res.

van anar a una abitació i van trobar una goteta de sang entonces van sentir un xillit i van vore a una persona entrar en una abitació. Ells en veu baxeta es van dir que uno entraria i que laltre el cubriria.

Va entrar el detectiu i li va pegar un tir que el va dexar coxo ,i el van dur a la policia i la xiqueta va poder tornar amb la seua familia i els detectius s'en van anar a dinar.

 

 

                                     fi

ELS DOS SOMNIS FETS REALITAT

Hi havia una vegada un xiquet que li deien Hugo. A ell li agradaven molt els animals. Ell de fet no entenia cap perque la seua mare no li deixaba I ell es posaba molt trist. Hugo tenia molta il.lusio de tindre una moscota ,. Per al seu aniversari faltava poquet , perque era el dia 20 de octubre i sen va anar al seu cole i la seua amiga Sara li va dir  que el seu aniversari tambe era el 20 de octubre i Hugo li va preguntar a Sara : Sara a tu que t’agradaria per al teu aniversar ?

Sara li va contestar : a mi magradaria molt tindre un delfi o viure en “MUNDO MAR” pero en la part dels delfins ¿heeee?

Hugo li va contestar :a val era soles per sabero no per res mes .

Sara li va dir : i a tu que tagradaria per a regal de cumpleanys

 Ell va contestar : A mi magradaria molt molt una mascot que es la cobaia.

Aleshores es dos va pensar meu regalara aixo per al cumple nnoooooo?

El dia 20 de octubre van celebrar el cumpleanys dels dos i Hugo li va regalar una entrada per a nar a vore els delfins i Sara li va dir que moltes gracies i Sara a Hugo li va regalar una cobaia .

ELS DOS TENIEN EL DESIG CUMPLIT!!!!!!

 

 

El astronauta.

Hi havia una vegada un home anomenat Felix Baumgartner  i li encantava tirarse de moltes altures. U mon dia Felix parlaba amb els seus amics i els deia:

-A mi magradaria tirarme des dun puesto molt alt i ferme famos.

Els amics van contestar:

-Val tinc una idea podries tirarte desde l’estratosfera si no tens por.

Felix contestá:

-Val , pero primer tindre que prepararme i fer proves per si puc aguantar la velocitat de 1000 quilometros per hora.

Contestaren els amics:

-Val si vols començem ara ja.

Va contestar Felix:

-Val.

Començaren a provar i es veia que si que aguantaria els 1000 quilometres per hora.

Van tocar a la televisió i els van dir que anaren allí a les 2:00 h per a grabaro.

El primer dia que anava a tirarse el dia 9 a les 2:00,pero hi havia masa aire i ho van aplasar el dia 11.

El dia 11 també feia aire hi ho van aplasar el dia 14.

            HI AIXI ES VA QUEDAR, ESPEREM QUE VAJA TOT BÉ.

LA CASA MAGICA

Hi havia una vegada una xiqueta anomenada Heila que a ella li agradava molt la seua casa perque era magica.Un dia cuant va anar al colegi una amiga anomenada Zoe li va dir : vols que quedem per a jugar a alguna cosa ?.

Heila li va contestar: val d'acord anem a macasa que tagradara molt, val?

Laltra xiqueta li va con testar que si. Quan va aribar l'hora Zoe va anar a tocar el timbre pero no s'aclaria perque era una casa magica aleshores hi havia que apretar molts botons bueno que no eeren botons era una tablet .Zoe li va cridar per el telefon molil per a que li obrira perque ella no s'aclaria ,Heila li va obrir i li va dir:

Aixo comes que no as tocat el timbre ?

Zoe li a contestar: perque ta casa es molt modern i no se manejaro .

Ella li va contestar que no passava res que passara dins de casa a jugar. Van escomencar a jugar il Zoe li va preguntar a Heila que a on estaven el jogets i Heila  va fer dos palmaes i va eixir el joguets del caixo.

 

                                continuara.............

El "Furtabancs"

Hi havia una vegada un home buscat per la CIA i el FBI. Aquest home era perseguit per que va robar en 10 bancs, uno cada any perque fea mes de deu anys que el buscaven. Aquest home es feia dir el "furtabancs" ja que havia furtat molts bancs. Ell estava molt entrenat a gastar armes perque va anar a la mili des de que era menut i despres va seguir entrenant. Aquest home sempre rovaba en el mateix banc ja que hi havia un xic que li agradava molt i era el director de la sucursal.

Aquest volia impresionar al director però lo unic que va fer va ser que el director de la sucursal, anomenat Carles, tocara a la policia.

El "furtabancs" va ser tancat a la presó amb cadena perpetua.

 

                                  FIN 

EL COL-LEGI DE XERESA

Hi havia una vegada un col·legi de xeresa molt gran  on una xiqueta crida Aitana que se'n va del col·legi per a anar a Bolívia i va llegar un altre xiquet cridat Alvaro Lara i va entrar en el col·legi i va conéixer a uns professors molt bo com Vicen,Toni,Dina,Maria Jose i a Fènix també e conegut abuenos amics com Ector,Carles,Fabian ,Javi,Tomas,Alex,Sofia,etc.

Juguem molt i són molt divertits.

El xiquet exigent

Aixo era un xiquet que si traia menos de 7 plorava o recuperava.Aeixe xiquet li diuen Robert un xiquet rubio,un poc feo i res res simpatic .Eixe tenia un grup, eren  ell i tres amics mes  els amics li deien "roberto calla lla que eres molt pesat " . Robert no es precupava per que ell sabia que liu deien de mentira . En l’escola sajuntava en els marjinats .

Quan Robertplejava a casa sempre estudiava , fea els deures i jugava en la seua germana Viooleta.

 

 

 

                                   CONTINUARA . . . .

LA FAMILIA POBRA

Hi havia una una familia anomenada Rotimjam era pobra , sols tenien per a menjar.

Un dia els dos xiquets de la familia van decidir eixir del clavegueram d'on vivien, per a buscar roba al fem.

No van trobar res ,sols un xiquet molt generos que els va donar 500 euros, els xiquets es quedaren bocabadats i li van donar les gracies.

Se'n van anar a sa casa i li o van dir a son pare i a sa mare ells també es quedaren

bocabadats al menys ja tenien per a comprar llits , la llum i l'aigua.

al cap d'un any als pares els van donar treball en una tenda de roba , d'allí van treure roba i molts diners. Així va ser com la familia va trobar un pis on viure.

Al cap d'un temps van tindre casa propia i un temps després van começar a ser milonaris i es va conixer com la familia

                           Rotinjam

TOT VA SER GRACIES A
els xiquets

Perduts en la inmensa mar blava

Hi havia una vegada  uns xiquets anomenats Pere, Juan i Andres. un dia experimentant van descubrir darrere d'un bosc un inmens mar en el que es podia vore al fons un castell i van decidir anar en la barca del pare de Andres que era pescater.

Van tindre la mala sort de que eixe dia hi havia la marea alta i van caure de la barca, ells molt asustats van intentar agafarse de la barca pero no van poder. Van anar nadant fins al castell que es trobava en una illa cuberta de herbes. Ells

EL XIQUET A XICAGO 2

Ja uavia ficat tot al lloc i va escomensar a coneixer amics alli en el seu pis. Li va contar com avia anat el viatje i ella va dir que be.Es va fer l'hora de dormir i sen van anar al llit.El dia seguent ja va anar a la acasemia i es va presentar pero alli es parlava en angles i van escomencar a ballar,van passar uns quants dies i els profesors dien que ballava molt molt molt beeeeeee.

 

                                           FIIIIIIIII