Blogia
ESCRIVIM HISTÒRIES

Marta

EL LLADRE DE DENTS

Hi havia una vegada un homenet que robava les dents de els xiquets i xiquetes de xeresa. El divendres pasat els conters van ser de 14 xiquets i 17 xiquetes.Les mares es van asustar per que tots els xiquets no paraven de plorar perque volien regals, diners o almenys tindre les seues dents i no estar sense res.Tots savien que aquell homent no era ''El ratoncito Perez ''perque aquell era el millor de tots els ratonets i animal del mon.

Les mares van quedar una vesprada per a parlar tot el que havia passat en sols un dia.A la setmana que ve els xiquets ja no ploraven perque ficaren un altre dent . Com les mares savien que no anava a apareixer.I aixi es com es va saber que el ''ratonzito perez '' eren els pares.

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres.

LA CLAU DEL DIARI

Hi avia una vegada una xiqueta anomenada Agatha que li agradava molt escriure en el seu diari secret ja que no tenia germans : ja no liu llegiria ningu fins que un dia va naixer un germa seu anomenat Robert.Liu tocava tot, liu embrutava tot, pero encara que no puguera llegirliu li molestava mol perque quan fora més gran si sabria llegir i no podria escriure més.Quan el seu germa sols tenia 5 anys (que ja podia llegir) ella en tenia 8 i encara li agradaba mol escriure de la seua vida de qui volia ,etc...

Li va contar a sa mare que no volia que el seu germa entrara a la seua habitació per a res i si entrva ella se'n aniria de casa. Una setmana més tard de tot lo que havia passat el seu germa va entrar 10 voltes i no li va dir res pero despres al entrar 20 voltes ella ja es va fartar hi se'n va anar 1 mes per ha hi apart de que fea 7º.Quan va tornar la mare la va castigar i li va dir que no ho tornara ha fer mai més.La mare li va dir:

-Si a tu lo que el molesta es que et mire el diari amaga la clau a un puesto alt on Robert no arribara.

-Dacort, ho fare . li va contestar Agatha.

Hi aixi ho va fer , hi el seu gewrma mai mé li va escarbar el diari.

LA IAIA MANDONA

LA IAIA MANDONA

Hi havia una vegada una senyora que s’enfadava de tot i sempre volia manar ella.

Era una iaia malíssima amb els seus tres nets,que eren: Jordi, Joaquim i Joana. Com que sempre li tocava a la iaia tindre als nets sempre els manava fer coses i més coses, com... : fer-li el café, fer-li les ungles, pintar-li les ungles, etc...

Mai volia ajudar-los a fer els deures, deixarlos descansar,jugar amb els amics,eixir de casa,etc...      Sols volia que li feren moltes coses a ella fins que un dia es van fartar i se´n van anar de casa.

La mare cuan va arribar a casa i va  veure que se´n avien anat, es va enfadar amb la uela per maltratarlos i amb els xiquets per no haverli tocat i haverliu dit.

Desopte cuan eren les 19:54 se´n tornaren a casa per veure si havia aribat la seua mare.Ja que si estava aprofitaren per dir-li que la iaia li havia furtat els 3 mòbils per que no li ho contarem a ningu.

La mare els hi va demanar perdó per no poder cuidar-los ella, però que no podia trobar ningú que els puguera cuidar. Els xiquets el dia seguent tots entusiasmats per poder trobar a algú que els puguera cuidar casí tot el dia li vandir a sa mare que havien trobat a Sandra, una persona educa i mol bona.Al dia seguent va anar Sandra a cuidarlos, i... el café sel feia ella, es fea i es pintava les ungles ella,etc... 

En canvi ens ajudava a fer els deures,ens deixava eixir de casa de 17:00 a 19:05 i ens ho demanava tot agradablement. Ja que era tan agradable van passar amb ella des dels 7 anys fins els 12.

 Sempre jugava amb ells i seu pasaven fenomenal. Finalment es queden tots contents menys la iaia que s’ho mereixia.

 

                                                    FI.

LA FANTASIA

Era una vegada unes amiges que es deien: Marta, Alicia, Neus, Miriam, Sofia, Aitana, Sara P. i Sara B.

Eren les millors amigues del món fins que... es van trobar a: Maria, Mar, Monica, Andrea i Melisa. Es van emportar a Sara B. i Aitana. Al anar-se’n van dir totes: ja no em cauen bé.

 CONTINUARA..

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres.

UN DIA DIVERTIT

UN DIA DIVERTIT

Hi havia una vegada un xiquet perseguit per un lladre. Ell pensant-se que era un somni estava super divertit fins que va caure pel clavegueram i es va pegar al cap. Al pegar-se al cap sabia que no estava en un somni  i que s’havia lliurat d'aquell lladre. Corrent pel clavegueram  es va perdre mentre que al seu costat hi havien peixos, bruticia,etc...

Per descobrir on estava va eixir per fora i es va donar compte que estava en un altre poble.

 continuara en un dia divertit 2...

9 DE FEBRER DE 2007

El divendres 9 de febrer de 2007 fa uns 4 anys vam anar tota la classe a plantar pins a la rotonda que hi ha en front de l’escola vella. Anavem tres mestres i vint alumnes. Estavem emocionats per què era la primera vegada que anavem a plantar pins.

Entre tots junts portavem:poals, ruixadores, l’altre les llavors, etc... Ens ho vam passar genial! Hi ha varies persones que encara s’enrecorden, com per exemple: Sofia, Mar,... Uns dies mes tard els van tallar. Encara que estava decepcionada: sempre m’ha agradat escoltar els avantpassats.

                         FI.

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres