Hi havia una vegada una senyora que s’enfadava de tot i sempre volia manar ella.
Era una iaia malíssima amb els seus tres nets,que eren: Jordi, Joaquim i Joana. Com que sempre li tocava a la iaia tindre als nets sempre els manava fer coses i més coses, com... : fer-li el café, fer-li les ungles, pintar-li les ungles, etc...
Mai volia ajudar-los a fer els deures, deixarlos descansar,jugar amb els amics,eixir de casa,etc... Sols volia que li feren moltes coses a ella fins que un dia es van fartar i se´n van anar de casa.
La mare cuan va arribar a casa i va veure que se´n avien anat, es va enfadar amb la uela per maltratarlos i amb els xiquets per no haverli tocat i haverliu dit.
Desopte cuan eren les 19:54 se´n tornaren a casa per veure si havia aribat la seua mare.Ja que si estava aprofitaren per dir-li que la iaia li havia furtat els 3 mòbils per que no li ho contarem a ningu.
La mare els hi va demanar perdó per no poder cuidar-los ella, però que no podia trobar ningú que els puguera cuidar. Els xiquets el dia seguent tots entusiasmats per poder trobar a algú que els puguera cuidar casí tot el dia li vandir a sa mare que havien trobat a Sandra, una persona educa i mol bona.Al dia seguent va anar Sandra a cuidarlos, i... el café sel feia ella, es fea i es pintava les ungles ella,etc...
En canvi ens ajudava a fer els deures,ens deixava eixir de casa de 17:00 a 19:05 i ens ho demanava tot agradablement. Ja que era tan agradable van passar amb ella des dels 7 anys fins els 12.
Sempre jugava amb ells i seu pasaven fenomenal. Finalment es queden tots contents menys la iaia que s’ho mereixia.
FI.
