Blogia
ESCRIVIM HISTÒRIES

Neus

El "Furtabancs"

Hi havia una vegada un home buscat per la CIA i el FBI. Aquest home era perseguit per que va robar en 10 bancs, uno cada any perque fea mes de deu anys que el buscaven. Aquest home es feia dir el "furtabancs" ja que havia furtat molts bancs. Ell estava molt entrenat a gastar armes perque va anar a la mili des de que era menut i despres va seguir entrenant. Aquest home sempre rovaba en el mateix banc ja que hi havia un xic que li agradava molt i era el director de la sucursal.

Aquest volia impresionar al director però lo unic que va fer va ser que el director de la sucursal, anomenat Carles, tocara a la policia.

El "furtabancs" va ser tancat a la presó amb cadena perpetua.

 

                                  FIN 

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres.

LA FORMIGA CARNIVORA I KERMILIAN

LA FORMIGA CARNIVORA I KERMILIAN

   Hi havia una vegada una formiga carnívora que li deien Carn. Carn era de una raça molt rara. Aquesta raça es deia “Carnivoritis Antropolitus”. Carn era molt grossa i roja.

    Totes les formigues tenien por d’eixir al carrer per que pensaven que Carn se les menjaria.

   Un dia Kermilian, la formiga mes sabuda del mon, estaba en sa casa mirant la tele i de sobte li va caure una fulla al cap. En aquell moment, Kermilian va saber com podia fer que Carn deixara de ser carnívora.

    Kermilian li va contar el seu pla a tots els habitants del poble i els va encantar.

    Aleshores, Kermilian, li va dir al seu ajudant:

- Portam pintura roja i blanca i també la fulla que em va caure al cap.

     Varen pintar la fulla com si fora una xulleta, la van posar al carrer i es van amagar. Quan va passar Carn per allí va vore la “xulleta” i se la va menjar.

    Aleshores Carn va dir:

-Mmmmm… Que bo! És la millor carn que he probat!

   De sobte van eixir tots d’on estaven amagats i van respondre:

- No es una carn, es una fulla.

   I Carn va dir:

- No m’ho crec.

    Aleshores Kermilian li va contestar:

- Compara el sabor amb una altra fulla i voràs com si que t’ho creus.

    Carn ho va comprovar i es va adonar de que Kermilian tenia raó. A partir d’aquell moment Carn era herbívor i no li deien Carn li deien Herba. Els habitants d’aquell poble ya eixien al carrer sense por gràcies a Kermilian.

    El poble va coronar a Kermilian i a partir d’aquell moment tots van ser feliços.

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres.

L'HOME MISTERIÓS

Temps arrere es deia que en el bosc vivia un home. Deien que no tenia amics i parlava poc. Quant anava al poble només era per a comprar coses necessàries per a viure, com son: sabons, aigua, menjar i roba. També comprava ciris i gasolina per a els cresols que utilitzava per a iluminarse per la nit, perquè no tenia llum elèctrica.

     Un dia una xiqueta que li deien Laia, va anar al bosc a pasetjar al seu gos Tobi. Laia es va detindre per a observar amb tot detall un arbre molt bonic,mentres ella observaba l’arbre el gos es va escapar.

     Quan Laia es va girar i es va adonar que Tobi no estava, Laia es va asustar i es va posar a córrer d’un costat a l’altre cridant a Tobi.

      Mentre Laia corria per el bosc buscant i cridant a Tobi, es va tropessar amb un home gran i serio que espantava. Era un home misteriós que tenia a Tobi en els braços.

      Laia li va dir a l’home que el gos era seu:

-Escolte senyor eixe gos es meu que vinc buscant-lo i cridant-lo des de fa una bona estona.

      L’home misteriós li contestà

-Pren, agarra al gos i ves a casa, no estigues a soles per estos llocs.

      Laia li va agrair a l’home misteriós que li donara el gos i des d’aquell moment l’home misteriós va deixar de ser misteriós i va passar a ser un home conegut i bo, que sempre que anava al poble, tothom el saludava.

                                       FI

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres