Hi havia una vegada una formiga carnívora que li deien Carn. Carn era de una raça molt rara. Aquesta raça es deia “Carnivoritis Antropolitus”. Carn era molt grossa i roja.
Totes les formigues tenien por d’eixir al carrer per que pensaven que Carn se les menjaria.
Un dia Kermilian, la formiga mes sabuda del mon, estaba en sa casa mirant la tele i de sobte li va caure una fulla al cap. En aquell moment, Kermilian va saber com podia fer que Carn deixara de ser carnívora.
Kermilian li va contar el seu pla a tots els habitants del poble i els va encantar.
Aleshores, Kermilian, li va dir al seu ajudant:
- Portam pintura roja i blanca i també la fulla que em va caure al cap.
Varen pintar la fulla com si fora una xulleta, la van posar al carrer i es van amagar. Quan va passar Carn per allí va vore la “xulleta” i se la va menjar.
Aleshores Carn va dir:
-Mmmmm… Que bo! És la millor carn que he probat!
De sobte van eixir tots d’on estaven amagats i van respondre:
- No es una carn, es una fulla.
I Carn va dir:
- No m’ho crec.
Aleshores Kermilian li va contestar:
- Compara el sabor amb una altra fulla i voràs com si que t’ho creus.
Carn ho va comprovar i es va adonar de que Kermilian tenia raó. A partir d’aquell moment Carn era herbívor i no li deien Carn li deien Herba. Els habitants d’aquell poble ya eixien al carrer sense por gràcies a Kermilian.
El poble va coronar a Kermilian i a partir d’aquell moment tots van ser feliços.
