Això era una vegada,uns xiquets que vivien molt be en sa casa.Un dia tenien una escursió en el cole.La excursió era per el mar,aleshores els xiquets van caure i el mar els va arrastrar a una illa.Ungerma era molt listo i va construir una balsa,van pujar i se'n van anar,però resulta que n`hi haven taurons pero van arribar a temps.Els pares estaven molt preocupats.
FI
Hi havia una vegada un xiquet que no li agradava gens estudiar pero si jugar a futbol.Un dia,un home el va vore i era el que buscava jugadors de futbol del valencia.Li va dir a son pare que li agradava com jugava i se'l va enportar.Els que manaven del valencia van descubrir que no estudiava i li van dir que si no estudiava no podia ser professional.El xiquet va començar a estudiar,va traure bones notes i va començar a jugar en el valencia.Es va fer major i va començar a viure del futbol.
FI
Hi havia una vegada un caragol que no l´apresiava ningú; ni tans sols sa mare. Ell tenia una caseta a la muntanya; però ningú sabia que vivia allí, sols que per a comprar menjar havia d’anar a la ciutat disfressat i robar. Un dia, per casualitat, es va trobar amb un llop que menjava caragols i es va asustar. Se’n va anar corrent, però resulta que el llop el va cridar i li va dir que era un superheroi. El caragol es va impresionar i li va preguntar:
-Puc ser el teu ajudant?
I el llop tot content li digué:
-Tu saps que jo ajude a les persones i elimine els malvats...
I el caragol li contestà:
-Sí, per això vull ser el teu company.
I el llop li va dir que si, que menys faena tindria.I junts van aconseguir eliminar a tots els malvats i salvar a tots els que estaven en perill.
FI
Hi havia una vegada, dos germans que es deien Tomas i Sergio, estaven farts de que la mare els marmolara.
Una nit, mentre que la mare i el pare dormien, els xiquets com tenien un arbre al costat de la finestra, no s’ho van pensar dues vegades, i els dos se’n van pujar i es van fer una cabanya per dormir dins.
Al dia següent, la mare els va dir als dos germans que no tornaren a dormir ahí dins perque es podien constipar. A la nit següent, els xiquets ja estaven farts i es van escapar de casa i se’n van anar a la muntanya. Es van fer una cabanya molt gran per sobreviure allí dins. Es veu que els xiquets no sentien tristesa per la mare i el pare sino que s’ho estaven passant molt bé.
La mare va cridar a la policia per trobar els seus fills, i un guardabosc els va trobar i els xiquets van tornar sans i estalvis.