Hi havia una vegada una xiqueta de deu anys que li deien Aitana .Eixa xuqueta era una persona amable ,simpatica pero sobretot molt bona amiga. Un dia els seus pares desidiren anarsen a Bolivia on havia naxcut el seu pare. Va passar el temps i ja plegava 'hora de que s'en anaren .Pero els tres dies antes d'anarsen les seues amiges li van montar una festa amb pinyata ,begude i llepolies .Quan es va acabar la festa cada xiqueta s'en va anar a la seua casa.Pero quan va plegar el dia de que la nostra amiga Aitana s'en tinge que anartotes les seues amiges incluyida jo es van possar a plorar . Ja an passat tres mesos i encara no a escrit en Blogia

Hi havia una vegada una xiqueta de deu anys que li deien Aitana .Eixa xuqueta era una persona amable ,simpatica pero sobretot molt bona amiga. Un dia els seus pares desidiren anarsen a Bolivia on havia naxcut el seu pare. Va passar el temps i ja plegava 'hora de que s'en anaren .Pero els tres dies antes d'anarsen les seues amiges li van montar una festa amb pinyata ,begude i llepolies .Quan es va acabar la festa cada xiqueta s'en va anar a la seua casa.Pero quan va plegar el dia de que la nostra amiga Aitana s'en tinge que anartotes les seues amiges incluyida jo es van possar a plorar . Ja an passat tres mesos i encara no a escrit en Blogia

En una granja abandonada van naixer tres presiosos gatets.Eren molt juguetonsi el sol i la lluna tanbè volien ser els seus amics.La maregata es sentia molt dichosa.

-Els gats necesiten la meua llum per a creixer sans i forts ( le dijo el sol)

-No et falta rao ,pero tanbè tenien k descansar.Y ¡ que millor la nit per a poder  soñar amb les estrelles! Es hora de que et fices es el meu torn.

Mama gata no soportaba les disursions entre el sol i la lluna.

-Si seguiu discutint aixi men vaij a altre llos amb els gatets aon no pugau  voremos  ( va parla enojada ).

El sol i la lluna es van asustar.

El enfad de Mama Gato va servir per a que plegaren a un acord.

Desde entonces el sol els observava de dia  i la lluna s’encargaba de vigilarlos per la nit

Aixo era una xiqueta anomenada Maria i amb uns pares anomenats Roser i Jordi.Un dia sa mare li va dir que  avia un clup de basquet i maria va dir:

-Puc anar perfa.-Suplicant-li li diu.

-Clar per aixo to e dit!,tindras que anar els divendres.-Decidida maria diu:

-Sssssssssssssiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii.

Era el divendres i al clup.va coneixer a una amiga que es deia Olga.Olga era bona ,graciosa ,agradable ,simpstica ,llesta ...per aixo era la seua millor amiga.

un dia son pare li va dir que no volia que foren amigues pero elles per a comunicarse es feien perdides clar que els pares de Olga si que volien que foren amigues.maria de broma va enviar 52 perdides a Olga.Olga tenia una amiga que era amiga de Maria anomenada Mariajo.Mariajo no volia que foren amigues perque deia que li faria mal Olga.Olga la va fastidiar i va dir a Mariajo que Maria li avia enviat 52 perdides i que no podia estudiar i Mariajo es va enfadar i so va dir als pares de Maria.

continuara....

Aquesta historia es real.

Hi havia una vegada una xiqueta anomenada Sara.

Aquesta tenìa els cabells rossos com la mel, els ulls els tenìa blau verdosos, com una mescla entre el color de l'herba i el del cel.

Sara vivía en un poble menudet anomenat Xeresa, en cara que de vegades anava a Oliva, ja que allí tenía família per part de son pare.

En Oliva ella tenía uns deu gossos anomenats: Xikie, Roki, Lluna, Noa, Blaqui, Pinpi, Tobi, Peke, Rufo i Huadalw.

Sara passava la majoría del temps en Xeresa, i els dies escolars eixia tots el matins abans d'anar al col·legi amb dues de les seues amigues: Alícia i Maria.

Quant eixien a passetjar també passejaven als seus gossos, però no als de Oliva sino que cada una al seu gos. El de Maria era Mini, Alíci a Willy i Sara a Lluna.

              CONTINUARÀ...

Hi havia una vegada una xiqueta anomenada Agnes, tienina 12 anys, els cabells rossos, els ulls blau cel i era molta alta. Un bon dia pel matí va vore que s'havien escomensat les classes, ella es va desilusionar molt. A l'hora del pati es va enamorar de un xiquet anomenat Josep i el seua apodo era misterbin. La xiqueta a l'hora del pati  el persegia.........

                     CONTINTINUARA.....

-Era una vegada en Xeresa , en el colegi Sant Antoni De Padua el curs cinquè estaven donant mate (el numero pi).

Visent el mestre de aquella clase de cinquè ell volia fer que hi tota la clase seu sapiera molt bè , per a traure un EX (exelent :10).Aixi que la majoria de la classe no hi antenia molt , pero ell no es rendi seguí explicant ,hi havien persones escoltant que eixes eres qui si s’ho sabia ,uns altres fen bobaetes en els paperets , i alguns altres fent les cosses que hi no tocava fer en eixa classe.

Aixi que Visent penssava algo per a que hi tots escoltares de sopte diguè:

-Heee qui no escolte tindra 10 egersisis

La veritat la classe no funcioona molt pero ell seguipenssant en que fer.Al cap de un quart ja funcionava més i Vicent per a que hi s’arrecordaren del numero pi 3’14 per l’examen diguè:

-Mireu ja se que asto es un poc aburrit pero es molt important perque no hi giguen el numero arbre per a arrecordarmos i a escriure pi.

Quan s’escomenza el examen toto anava bè i tots s’arrrecordaben.

Visent primer que tot corregi els fallos mes forts i digue:

-Un xiquet s’ha arrecordat del numero pi pero pense que escruler no ha escrit el numero arbepi.

Visent s’ha dona per que hi era aixo i no torna a dir algo aixi com per a que s’arrecordaren , per a arrecordarse el nom verdader.

FIN!!!!! :)

Fa poc A.C.XERESA (associació cultural de Xeresa)es va apuntar a un concurs a Altea ,allí guañaren i sen anaren a una academia : Show Dance Estudiou ,una setmana .Després s’acaba el curs de balet i s’apuntaren a un altre pero no tots hi sapuntaren equell ball, al cap d’alguns mesos la mestra els diguè a les alumnes que hi hanirien a un concurs pero no hi sabia desidirse si Almeri o Ciudad Real ,despres els va dir a les alumnes que ja va tindre la decicio a Ciudad Real .Aixi que prepararen el ball algunes xiquetes , les altres o tenien algo mal de el cos o eres noves i no hi sabien aixi que alli hi estaba :Miriam ,Inés ,Marta,Mar ,Maria , Monica , Sofia ,Neus i Sara .

Al cap de alguns dies la mestra volia donar una noticia no molt bona ¡Mos teniem que separar no podiem ballar totes juntes!

Aixi que hi van separar Marta ,Inés i Miriam anaven per el grpu de les majors i Mar , Monica , Neus , Maria,Sofia i Sara per el de les menudes peró no li feren molta importancia sols volien que plegara el 17 de març per anarsen.

US HE HI CONTAT LA HISTORIA QUE MOS HI ESTA PASSANT EN BALET !!! (LL...) <3

Havia una vegada un xiquet anomenat Alex,era baixet els cabells marrons peró el que mes li agradavia i sabia massa era "FUTBOL".Era molt bo i jugava en el Real,juga de delanter i marca molts gols porta uns 18 gols en la lliga i en tornejos 2 en total uns 20 encara que n'he marcara molts més .Dema jugaran contra el vilallonga,Alex esta nervios .........

          CONTINUARÁ..................

Havia una vegada en 1976/1980 un regne  molt conegut. MAGRADATIN,era en aquella epóca una de les terres més conegudes.Hi havia una formiga molt atrevida,era Tomi......d'un color roig, ell sempre es preguntava, per que sere així?Un color tan roig encara que bonic.El que ell no sabia era que els seus pares sabien que el seu fill era un carnivol i el princep de totes aquelles terres un dia el seu pare li va dir Tomi necessite parlar amb tu, el seu pare li va dir:

-Tomi mira,tot aso que il·lumina el sol son totes terres teues.

-I aixó perque?Pare, jo no buic ser avarisios sols buic.......regnar.

-Fill jo el unic que et dic es que podras manar de tot alló que il·lumina el (Sol).

-Pare saps que faré ? Dons compartire les meues terres amb tots aquells en que viuen en aquest territori,ja se que són meues per eixe motiu eu deixaré per a que sobrevisque.M'hin porta molt que les meues tropes siguen ben reconegudes i cuidades .

-Fill em pareix correcte dons eres molt bó no sigues roin com el teu pare perdoneume fill.

              Des d'aquell dia Tomi va cumplir amb les seues paraules.