Joan i Enric, eren dos amics de la infància. Durant els últims anys no s’havien vist i un dia van coincidir en un bar. Joan li va preguntar :
-Hola, Enric. Quina alegria! On has estat durant tot este temps?
-Joan, m’alegre molt de vore’t. Si jo et contara… He viatjat per tot el món.
-Doncs, ja em recomanaràs algun lloc per a les vacances!
-Ai! Hi ha una ciutat molt interessant anomenada Vilamentida, a la costa nord de Portugal.
-Gràcies Enric, de segur que hi aniré.
Joan només van arribar les vacances sense pensar-s’ho dues vegades va decidir anar a Vilamentida. Quan va arribar va veure que l’amic tenia raó, era precios! Li va preguntar a una dona on es trobava la plaça i aquella li va respondre, a la dreta voras una avinguda, després recte amunt. Ell, agraït, va fer el camí que li va dir la dona però quan va començar va veure que no hi havia res a la dreta, havia de tirar a l’esquerra, després no hi havia una avinguda sinò un carreró per on no podia passar un cotxe i a continuació no podia anar amunt havia d’anar avall. Aleshores en compte de trobar la plaça va trobar l’esglesia i així amb tot el que anava preguntant, com el poliesportiu, els museus,…
Al final va trobar a un altre turista com ell i Joan li va preguntar:
-A tú ta passat el mateix que a mi ?
-Que ta passat a tú ?
-Que totes las persones que els pregunte algo em diuen el contrari.
Els dos van començar a parlar i van treure la conclusió de que aquell poble es deia Vilamentida perquè tots els seus habitants deien mentides.
Quan Joan va arribar a casa va cridar a Enric i ja li ho va dir ell, ben dit.
FI.
perquè és un dia divertit per a tots, també ja va passant l'hivern i arriba pasqua.