havia una vegada un xiquet que es va presentar a un concurs de ball.El xiquet va guanyar el primer premit i li van donar una beca per a anarsen a xicago.Va passar un mes i sen va anar estava molt content i al mateix temps nervios.Quan ja estava en aquella casa es va posar tot al lloc.
continuara.........
Hola Aitana tescribim perque texem molt de menos com diu monica a vingut un xiquet nou que li diuen Alvaro Abel.Te el monyo negre es moreno de pell.Es del barca.Bueno i de lo que estavem parlant perfavor torna ja.
ET NECESITEM WAPA.
Hola,Aitana Xeresa 21 de maig de 2012
Aitana amiga de tots i de totes yo i totes les meues amiges t'exem de menys i volem que tornes perque sense tu la classe no es la mateixa que era abans .
A per sert a vingut un xiquuet nou a la classe que justament era de Bolivia i es diu Alvaro com el teu germá . Ara mateix Miriam ,Julia ,Mar i Néus estan así i m'estan digent que tinc tota la rao a i per fabor :
TORNA JA !!!
Hi havia una vegada una xiqueta de deu anys que li deien Aitana .Eixa xuqueta era una persona amable ,simpatica pero sobretot molt bona amiga. Un dia els seus pares desidiren anarsen a Bolivia on havia naxcut el seu pare. Va passar el temps i ja plegava 'hora de que s'en anaren .Pero els tres dies antes d'anarsen les seues amiges li van montar una festa amb pinyata ,begude i llepolies .Quan es va acabar la festa cada xiqueta s'en va anar a la seua casa.Pero quan va plegar el dia de que la nostra amiga Aitana s'en tinge que anartotes les seues amiges incluyida jo es van possar a plorar . Ja an passat tres mesos i encara no a escrit en Blogia
Hi havia una vegada una xiqueta de deu anys que li deien Aitana .Eixa xuqueta era una persona amable ,simpatica pero sobretot molt bona amiga. Un dia els seus pares desidiren anarsen a Bolivia on havia naxcut el seu pare. Va passar el temps i ja plegava 'hora de que s'en anaren .Pero els tres dies antes d'anarsen les seues amiges li van montar una festa amb pinyata ,begude i llepolies .Quan es va acabar la festa cada xiqueta s'en va anar a la seua casa.Pero quan va plegar el dia de que la nostra amiga Aitana s'en tinge que anartotes les seues amiges incluyida jo es van possar a plorar . Ja an passat tres mesos i encara no a escrit en Blogia
En una granja abandonada van naixer tres presiosos gatets.Eren molt juguetonsi el sol i la lluna tanbè volien ser els seus amics.La maregata es sentia molt dichosa.
-Els gats necesiten la meua llum per a creixer sans i forts ( le dijo el sol)
-No et falta rao ,pero tanbè tenien k descansar.Y ¡ que millor la nit per a poder soñar amb les estrelles! Es hora de que et fices es el meu torn.
Mama gata no soportaba les disursions entre el sol i la lluna.
-Si seguiu discutint aixi men vaij a altre llos amb els gatets aon no pugau voremos ( va parla enojada ).
El sol i la lluna es van asustar.
El enfad de Mama Gato va servir per a que plegaren a un acord.
Desde entonces el sol els observava de dia i la lluna s’encargaba de vigilarlos per la nit
Aixo era una xiqueta anomenada Maria i amb uns pares anomenats Roser i Jordi.Un dia sa mare li va dir que avia un clup de basquet i maria va dir:
-Puc anar perfa.-Suplicant-li li diu.
-Clar per aixo to e dit!,tindras que anar els divendres.-Decidida maria diu:
-Sssssssssssssiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii.
Era el divendres i al clup.va coneixer a una amiga que es deia Olga.Olga era bona ,graciosa ,agradable ,simpstica ,llesta ...per aixo era la seua millor amiga.
un dia son pare li va dir que no volia que foren amigues pero elles per a comunicarse es feien perdides clar que els pares de Olga si que volien que foren amigues.maria de broma va enviar 52 perdides a Olga.Olga tenia una amiga que era amiga de Maria anomenada Mariajo.Mariajo no volia que foren amigues perque deia que li faria mal Olga.Olga la va fastidiar i va dir a Mariajo que Maria li avia enviat 52 perdides i que no podia estudiar i Mariajo es va enfadar i so va dir als pares de Maria.
continuara....
Aquesta historia es real.
Hi havia una vegada una xiqueta anomenada Sara.
Aquesta tenìa els cabells rossos com la mel, els ulls els tenìa blau verdosos, com una mescla entre el color de l'herba i el del cel.
Sara vivía en un poble menudet anomenat Xeresa, en cara que de vegades anava a Oliva, ja que allí tenía família per part de son pare.
En Oliva ella tenía uns deu gossos anomenats: Xikie, Roki, Lluna, Noa, Blaqui, Pinpi, Tobi, Peke, Rufo i Huadalw.
Sara passava la majoría del temps en Xeresa, i els dies escolars eixia tots el matins abans d'anar al col·legi amb dues de les seues amigues: Alícia i Maria.
Quant eixien a passetjar també passejaven als seus gossos, però no als de Oliva sino que cada una al seu gos. El de Maria era Mini, Alíci a Willy i Sara a Lluna.
CONTINUARÀ...
Hi havia una vegada una xiqueta anomenada Agnes, tienina 12 anys, els cabells rossos, els ulls blau cel i era molta alta. Un bon dia pel matí va vore que s'havien escomensat les classes, ella es va desilusionar molt. A l'hora del pati es va enamorar de un xiquet anomenat Josep i el seua apodo era misterbin. La xiqueta a l'hora del pati el persegia.........
CONTINTINUARA.....
Havia una vegada un xiquet anomenat Alex,era baixet els cabells marrons peró el que mes li agradavia i sabia massa era "FUTBOL".Era molt bo i jugava en el Real,juga de delanter i marca molts gols porta uns 18 gols en la lliga i en tornejos 2 en total uns 20 encara que n'he marcara molts més .Dema jugaran contra el vilallonga,Alex esta nervios .........
CONTINUARÁ..................
Havia una vegada en 1976/1980 un regne molt conegut. MAGRADATIN,era en aquella epóca una de les terres més conegudes.Hi havia una formiga molt atrevida,era Tomi......d'un color roig, ell sempre es preguntava, per que sere així?Un color tan roig encara que bonic.El que ell no sabia era que els seus pares sabien que el seu fill era un carnivol i el princep de totes aquelles terres un dia el seu pare li va dir Tomi necessite parlar amb tu, el seu pare li va dir:
-Tomi mira,tot aso que il·lumina el sol son totes terres teues.
-I aixó perque?Pare, jo no buic ser avarisios sols buic.......regnar.
-Fill jo el unic que et dic es que podras manar de tot alló que il·lumina el (Sol).
-Pare saps que faré ? Dons compartire les meues terres amb tots aquells en que viuen en aquest territori,ja se que són meues per eixe motiu eu deixaré per a que sobrevisque.M'hin porta molt que les meues tropes siguen ben reconegudes i cuidades .
-Fill em pareix correcte dons eres molt bó no sigues roin com el teu pare perdoneume fill.
Des d'aquell dia Tomi va cumplir amb les seues paraules.
Com us contarem Xikie i Lluna es feren molt amics i Lluna no saburria i anaven tots els dies a passetjar per la muntanya .
Un dia Xikie sanfada em Lluna perque Lluna li va agarrar el joget ( una pilota ), per que Lluna era molt egoista, pero Xkie va comprendre que com ella era molt bona goseta la va perdonar.I aixi es feren molt amics i arribaren a ser novios ,d’ells ixiren una cria de goseta i un goset Tobi i Noa.
Eixos gosets es vengeren i els seus amos tornaren a ser amics : Carles i Martin.
AIXI IXIREN ALTRES GOSETS I ALTRES AMICS
FIN :)
Guti era una mosca molt atrevida.Li agradaba molt fer rabiar a la aranya que vivia en la seua tela.
-Aranya, no se pa que empenyes en traballar tant .¿ Per que no vens en mi a pegar una bolta?
La aranya miraba de reull a la mosca i Guti es ficaba a volar en totes les direccions .
¡ Oh que pena! Tu no pots volar .¡Je, je, je !,deia Guti .
-¡Deixam en pau!,li contestaba la aranya.
Un dia un colp de vent va espijar a Guti i es va cedar atrapada en la tela de la aranya.
-¡Socorro!,xillá.
I la aranya mirava de reull a la mosca pensant en el banquet que li esperava
Era una vegada en el poble de Xeresa hi vivien dos amiges que mai es barallaben. Aquelles amigues eren especials!. S'anomenaben Sofia i Sara.
Un bon dia les amigues van anar a passetjar, Sara anava amb la seua goseta Lluna, comn sempre la goseta Lluna estava molt aborrida axi que Sofia va escomençar a correr per la gespa.Axi que Lluna anaba darrere corrent i veiem que s'ho passava molt bé! :)
Desde aquell dia les tres s'ho passaven super bé ! :)
I Sofia es va comprar un goset anomenat Xikie , es van fer noviets Lluna i Xikie !
CONTINUARA......
Era una vegada en el poble de Xeresa hi vivien dos amigues que mai hi es barallaben. Aquelles amigues ere especials ! .S’anomenaven Sofia i Sara
Un bon dia les amigues van anar a passetjar ,Sara hanava amb la seua goseta Lluna ,com sempre la goseta Lluna estava aborrida aixi que Sofia va escomençar a correr per la gespa. Aixi que Lluna anaba darrere corrent i veiem que s’ho passava super bé !!!! :)
Despe aquell dia la gosa tots els dies s’ho passaven les tres super bé !
I Sofia es va comprar un goset i s’anomenava Xikie i es van fer noviets
CONTINUARA
Era una vegada en un poblet xicotet on encara estaven en les guerres de Jaume primer ...
Hi vivia un joier que hi era capaç de fer qualsevol cosa: un anell, una pulsera, una corona... quasi tot dor!
I tmnbé hi vivia una princesa molt presumida i que sols pensava en ella, ella i més ella.
Un dia la princesa li va manar al joier que li fera una corona amb lor que ella li donà.
El constructor no hi tenia més feina que fer-la. Acaba de fer-la i al menys tardà uns quatre dies en fer-la .
Quan li la donà la princesa no hi es fiava que la corona fora dor de veritat. Així que li demaná una demostració que era de veritat
Ell li ho va poder demostrar comprovant la densitat de la corona. I el joier i la princesa es casaren i aquella historia es feu famosa.
Bueno la carta de Aitana que li heu fet no em pareix correcta perque no entenc que no ha fet amistat en Sofia.
M'escriviu una carta per el blogia i m'ho digueu o en el cole. Pero per favor contesteu-me.
GRACIES.
Fa poc de temps en la ciutat de Bojader hi havia una casa expectacular , una casa domòtica !!!
Aquella casa era coneguda per quasi tot el món ( LA TERRA). En aquella casa hi vivia una familia rica, en la que hi estava Joan : el xiquet menut de la família, Heila : la xiqueta major, Pere: el pare, Eva: la mare i per últim Tobi el gos de la família i el gos intel·ligent .
Aquell gos ja estava fart de que els seus amos li manaren fer de tot: posar l'estufa, fer el dinar estendre la roba, encendre la nevera, arreglar la casa , enchufar el ordinador ...
Mentre que els pares estaven treballant i els xiquets en el colegi Tobi no parava de pensar que els amos sempre li manaven feina, aixi que va ser quant li se va ocurrir agarrar els mòbils als pares i ja que els xiquets no tenien movils agarrarlos les seues videoconsoles i fer que els amos apretaren algun boto i manaren lo que tenies que fer aixi que en les reds es podria fer , quan eu fé els amos li digueren
-Per què ho has fet?
Ell contestá :
-Perque estava cansat i sempre ho tenia que fer jo.
Aixi que els amos li deixaren llibertat i es passaven els dies apretant botons i més botons !!!
FI
Aitana se que no et coneixc molt bé pero també em va donar pena que te n'anares.
Quan vaig arribar a casa vaig pensar que si t'haveres quedat un poc més t'havera conegut millor també quasi em vaig posar a plorar
. Aitana quan pugues contesta esta carta.
He fet noves amigues com per exemple Miriam, Alicia...Després també si pots tornar prompte.També et dire una cosa. I es aquesta:
TE QUIERO MUCHO!!!!!!TQM
.
No se si m'ajuntes però jo a tu si.
La veritat és que si que he plorat i no vull que te'n vajes però te n'has anat. Jo estic ara ací amb Miriam i Miriam diu el mateix i també:
Aitana des que tu te n'has anat no he fet amigues tu pensaras en Sara. P. i en Sofia.
ESTA CARTA ES TA ESCRITA DE :MIRIAM
I FETA DE:JÚLIA I MIRIAM
TQMTQMTQMTQMTQMTQMTQMTQMTQMTQMTQMTQMTQMTQM
Hola Aitana espere que tot per ahí et vaja bé. Bueno que sapies que et trobem a faltar molt. Ara mateix he lligit la carta de Sara i m'he possat a plorar. Bé "wapa" ara les classes no són igual com abans i ja no vegem la teua sonrisa per els matins ni a ninguna hora ADEU "WAPISSIMA".
TQMMMMM.
UN BES DE MAR .
WAPA.