Hola aitana,han passat moltes coses en el cole pero lo que es inportant tic moltes preguntes son estes:
Com estas?
Cuantes hores paca arere son en bolivi o per a vanat?
Has fet amics?
El va be en els estudis?
Magradaria que em digueres la direccio.
Esta carta es de:MIRIAM.
ESCRIU-NOS PROMPTE
UN BES GRAN!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Hi havia una vegada un xiquet que es deia Lluís. Tots els nadals estava trist perque s’on pare i sa mare estaven de viatge tot el temps. I Lluís havia de viure amb els seus iaios. I també perque vivien en un poble xicotet i no hi havia neu.
Ja havia arribat quasi Nadal, faltaven dos dies. Lluís va sentir que la iaia estava parlant per el telèfon. Lluís estava pensant i va sentir que la iaia deia:
-En serio, no meu puc creure segur que s’alegrarà. Que si dona, bé te esperem así adeu.
Lluís va preguntar:
-Iaia enqui estaves parlant?
-En una amiga de el teu iaio que desde fa molt de temps no la veu i diu que vindra.
-Bale.-Va contestar pere.
Va arribar nadal.Era hora de obrir els regals. Van tocar en la porta, Lluís va obrir la porta i que va vore a són pare i a sa´mare,havien vingut de viatge. Lluís li va donar una gran abraçada al seus pares i va contestar:
-Iaia perque no meu vas dir?
El pare i la mare van contestar:
-Perque boliem que era un sorpresa.
En eixe moment va escomençar a ploure neu. Era impossible!
Lluís va dir molt content:
-Estes són unes nadals màgiques!Nningún regal pot superar tot lo que a passat estos nadals.
FI
Hi havia una vegada una família molt nombrosa. Un dia es van reunir i va dir el pare:
-Estem molt cansats ens mereixem unes vacances. Jo estic molt ocupat pel treball i Leonora està molt cansada per cuidar a Sergi que acaba de nàixer.
Jordi, Enric, Rosa, Neus, Aitana, Marta, Sara i Adrià van exclamar a la volta:
-I nosaltres que, estem cansats mos alcem a les 7:00h per anar al cole i acabem a les 5:00.
Adrià el mes menut va exclamar:
-No em cap tanta informació dins del cap necessite un descans!
Rosa la més gran va dir:
-Jo com no em quede al menjador he d'arreplegar a Aitana i Neus i he de fer el dinar. És un lio. No sé cuinar!!!!
Es va armar un rebombori. El pare va exclamar:
-Decidit! Farem unes vacances a Hawai.
Aitana i Neus encara que tenien 8 anys eren les més sabudes i van dir:
-Hawai no. És on es formen els volcans.
El pare va dir que era veritat s'ho va pensar millor i va dir que anirien a Andorra.
Com eren molts fills no tenien massa temps per preparar tot l'equipatge. Van preparar tot el que necessitaven i se'n van anar. Parlant parlant va dir el pare:
-I Sergi? Estâ amb vosaltres ?
-No, no està amb nosaltres pare.
Es van donar compte que no estava i se no tinguern més remei que tornar-se'n.
Al final no van tindre res de vacances. I el pare va suspirar i va dir:
-Ja farem un altre dia les vacances.
FI.
Hi havia una vegada un xiquet que es deia Lluís. No tenia diners ni que menjar, com el cole era de bades se'n va anar al cole per ha estudiar. Es va comprar una motxilla molt vella que valia 3 euros.
Un dia LLuís va obrir la motxilla mentre que l'obria va pensar que voldria tindre esmorzar i quan la va obrir va apareixer un entrepa de llonganissa. Lluís es va pensar primer que era una trampa.
Va començar a demanar coses sense control. Eixa motxilla era màgica!
Un dia va apareixer una dona d’uns 58 anys.I li va dir:
-T’has aprofitat del poder de la motxilla ara tindras el teu càstig.
Com el xiquet es va convertir en egoista no li va fer cas i li va dir:
-Eres una vella tonta no tens cervell com jo que tinc més cervell que tu i no saps que dius.
En seguida el xiquet va ser de nou pobre i li va dir la dona:
-Així aprendràs a no aprofitar-te'n de tot perque sinó tindràs conseqüències greus.
El xiquet va aprendre una valuosa lliçó.
FI
Hi havia una vegada en un poble que es deia Mirtàcia un rei que va sacrificar la seua vida per Mirtàcia; però ningú recordava el rei Rigobert. Hi havia un xiquet que es deia Pere que abans que son pare es morira li va contar histories sobre el rei Rigobert i era el únic que recordava eixe rei.
Va arribar el 7 de agost i eixe dia era l’aniversari de Rigobert. A Pere li donava fàstic que ningu ho recordava. Per aixó Pere, després d’acabar les classes se’n va anar al centre del poble i va anunciar:
-Ciudadans de Mirtàcia hui és l’aniversari d’una persona molt important per a nosaltres.
La gent el va mirar estranyada. Estaven pensant que feia un xiquet de 10 anys anunciant coses. Pareix un polític.
Pere va continuar:
-Ningú de vosaltre recorda el rei Rigobert que va sacrificar la seua vida per nosaltres. Hui estic así per la raó que em dona pena que ningú no el recorde. Espere que des d’ara vos recordeu de Rigobert, sense ell ningú ara estaria ací.
Tota la gent va començar a parlar i a comentar.
Gràcies a Pere, des d’aquell moment, tots van recordar el rei Rigobert.
FI.