Sara Pardo

TRES GATETS

En una granja abandonada van naixer tres presiosos gatets.Eren molt juguetonsi el sol i la lluna tanbè volien ser els seus amics.La maregata es sentia molt dichosa.

-Els gats necesiten la meua llum per a creixer sans i forts ( le dijo el sol)

-No et falta rao ,pero tanbè tenien k descansar.Y ¡ que millor la nit per a poder  soñar amb les estrelles! Es hora de que et fices es el meu torn.

Mama gata no soportaba les disursions entre el sol i la lluna.

-Si seguiu discutint aixi men vaij a altre llos amb els gatets aon no pugau  voremos  ( va parla enojada ).

El sol i la lluna es van asustar.

El enfad de Mama Gato va servir per a que plegaren a un acord.

Desde entonces el sol els observava de dia  i la lluna s’encargaba de vigilarlos per la nit

CONTINUACIO DE LES DOS AMIGUES I LA GOSETA :)

Com us  contarem Xikie i Lluna es feren molt amics  i Lluna  no saburria  i anaven tots els dies a passetjar per la muntanya .

Un dia  Xikie sanfada em Lluna perque Lluna li va agarrar el joget ( una pilota ), per que Lluna era molt egoista, pero Xkie  va comprendre que com ella era molt bona goseta la va perdonar.I aixi es feren  molt amics   i arribaren a ser novios ,d’ells ixiren una cria de goseta  i un goset Tobi i Noa.

Eixos gosets es vengeren   i els seus amos tornaren a ser amics : Carles i Martin.

 

               AIXI IXIREN ALTRES GOSETS I ALTRES AMICS

 

                                    FIN :)

LA ARANYA I LA MOSCA :)

Guti era una mosca molt atrevida.Li agradaba molt fer rabiar a la aranya que vivia en la seua tela.

-Aranya, no se pa que empenyes en traballar tant .¿ Per que no vens en mi a pegar una bolta?

La aranya miraba de reull a la mosca i Guti es ficaba a volar en totes les direccions .

¡ Oh que pena! Tu no pots volar .¡Je, je, je !,deia Guti .

-¡Deixam en pau!,li contestaba la aranya.

Un dia un colp de vent va espijar a Guti i es va cedar atrapada en la tela de la aranya.

-¡Socorro!,xillá.

I la aranya mirava de reull a la mosca pensant en el banquet que li esperava

LA GOSETA I LES DOS AMIGUES!

Era una vegada en el poble de Xeresa  hi vivien dos amigues  que mai hi es barallaben. Aquelles amigues  ere especials  ! .S’anomenaven Sofia  i Sara

Un  bon dia  les amigues van anar a passetjar ,Sara hanava amb   la seua goseta Lluna  ,com sempre la goseta Lluna estava aborrida  aixi que Sofia  va escomençar a correr  per la gespa. Aixi que Lluna anaba darrere  corrent  i  veiem que s’ho passava super bé !!!! :)

Despe aquell dia la gosa tots els dies  s’ho passaven les  tres super bé !

I Sofia es va comprar un goset i s’anomenava  Xikie i es van fer noviets

 

                    CONTINUARA

LA PRINCESA I EL JOIER

Era una vegada en un poblet xicotet on encara estaven en les guerres de Jaume primer ...

Hi vivia un joier que hi era capaç de fer qualsevol cosa: un anell, una pulsera, una corona... quasi tot d’or!

I tmnbé hi vivia una princesa molt presumida i que sols pensava en ella, ella i més ella.

Un dia la princesa li va manar al joier que li fera una corona amb l’or que ella li donà.

El constructor no hi tenia més feina que fer-la. Acaba de fer-la i al menys tardà uns quatre dies en fer-la .

Quan li la donà la princesa no hi es fiava que la corona fora d’or de veritat. Així que li demaná una demostració que era de veritat

Ell li ho va poder demostrar comprovant la densitat de la corona. I el joier i la princesa es casaren i aquella historia es feu famosa.

LA CASA DOMOTICA

Fa poc de temps en la ciutat de Bojader hi havia una casa expectacular , una casa domòtica !!!

Aquella casa era coneguda per quasi tot el món ( LA TERRA). En aquella casa hi vivia una familia rica, en la que hi estava Joan : el xiquet menut de la família, Heila : la xiqueta major, Pere: el pare, Eva: la mare i per últim Tobi el gos de la família i el gos intel·ligent .

Aquell gos ja estava fart de que els seus amos li manaren fer de tot: posar l'estufa, fer el dinar estendre la roba, encendre la nevera, arreglar la casa , enchufar el ordinador ...

Mentre que els pares estaven treballant i els xiquets en el colegi Tobi no parava de pensar que els amos sempre li manaven feina, aixi que va ser quant li se va ocurrir agarrar els mòbils als pares i ja que els xiquets no tenien movils agarrarlos les seues videoconsoles i fer que els amos apretaren algun boto i manaren lo que tenies que fer aixi que en les reds es podria fer , quan eu fé els amos li digueren

-Per què ho has fet?

Ell contestá :

-Perque estava cansat i sempre ho tenia que fer jo.

Aixi que els amos li deixaren llibertat i es passaven els dies apretant botons i més botons !!!

FI

UNA CARTA PER A AITANA

Aitana, tota la classe et tira de menys. Espere que fages molts amics, nosaltres estem com sempre.

Aitana es nota que no estas a la classe sense tu ja no es tant divertit, però que sapies que encara et recordem tots ja ja. Espere que tu a nosaltres també

TQM :De part de Melisa i Sara .P LES TEUES COMPANYES QUE ET VOLEN MOLT !!! :)

REBECA I EL SEU GAT !!! :)

Aixo era una vegada una xiqueta anomenada Rebeca , Rebeca hi  tenia 10 añs . A Rebeca lo que mes li obsesionava era anar a passetjar amb el seu gat Franciscet , Franciscet era un gat  mitja de estatura tanbe era mol menjador i jugarri !!!   Un dia se van anari a el parc nou de davan  sacasa , era molt gran !!! Quan hi plegarin van  vore una altra xiqueta   passetjant amb el seu gat . _ Holaa!!! :) -digue la xiqueta acella molt contenta . _ Holaaa , com hi puc observar tu tanbe vens a passetjari amb el teu gatet com li diuen ?¿  A EL MEU FRANCISCO _El meu  Mirimeu !!! ja ja  i a tu com  hi el diuen ?¿ _ Rebeca i a tu com hi el diuen _ Carla vopl que hi monanem juntes a casa  _ Clar !!!!  . Anant per casa  van i trobar una cabaña mol gran que hi pareixia de un home caçador  . Quan van tornar a casa  liu  van contar a les mares i les mares van dir que aquella cabaña perteneixia a un caçador  mol important anomenat Ventisco  el rei  , aquell caçador  no hi deixaba que ningu li vera ni que entrara a la seua caba ña ._ Mama pos jo he entrat va a ferme algo?¿ _ li va dir  Rebeca a samare asustada  !! Pos si no santera nooo  El dia seguent les dos seu van contar tot  .  Pero van totrnar a la cabaña i estava ell , es van fer amics !!! Quan les dos eu van contar tot el mpoble no seu hi esperava !!!!

REBECA I EL SEU GAT !!! :)

Aixo era una vegada una xiqueta anomenada Rebeca , Rebeca hi  tenia 10 añs . A Rebeca lo que mes li obsesionava era anar a passetjar amb el seu gat Franciscet , Franciscet era un gat  mitja de estatura tanbe era mol menjador i jugarri !!!   Un dia se van anari a el parc nou de davan  sacasa , era molt gran !!! Quan hi plegarin van  vore una altra xiqueta   passetjant amb el seu gat . _ Holaa!!! :) -digue la xiqueta acella molt contenta . _ Holaaa , com hi puc observar tu tanbe vens a passetjari amb el teu gatet com li diuen ?¿  A EL MEU FRANCISCO _El meu  Mirimeu !!! ja ja  i a tu com  hi el diuen ?¿ _ Rebeca i a tu com hi el diuen _ Carla vopl que hi monanem juntes a casa  _ Clar !!!!  . Anant per casa  van i trobar una cabaña mol gran que hi pareixia de un home caçador  . Quan van tornar a casa  liu  van contar a les mares i les mares van dir que aquella cabaña perteneixia a un caçador  mol important anomenat Ventisco  el rei  , aquell caçador  no hi deixaba que ningu li vera ni que entrara a la seua caba ña ._ Mama pos jo he entrat va a ferme algo?¿ _ li va dir  Rebeca a samare asustada  !! Pos si no santera nooo  El dia seguent les dos seu van contar tot  .  Pero van totrnar a la cabaña i estava ell , es van fer amics !!! Quan les dos eu van contar tot el mpoble no seu hi esperava !!!!

LA VEU BAIXA PER FAVOR!!!!

Pep era el iaio de Nicolàs i un dia Nicolàs va anar a casa del  seu iaio uelo. El iaio li va contar una història per a que Nicolas es donara compte que el sentit de l’oida és molt important per a un cantant i començava així:

Un dia en el poble de Sacaries hi havia un xiquet que sempre mirava la tele amb unlaa veu molt, molt, molt, molt, molt, molt, molt, forta! El xiquet s’anomenava Mario i tenia un tio molt famós que es coneixia per tot el mon, li dien Jose i se li donava super be cantar. Un dia va anar a vore el seu nebot a sa casa, quan va plegar, va entrar i se’n va anar al menjador. Allí estava Mario mirant la tele amb un volum molt fort. Jose li digué cridant per que l’escoltara:

- Mario la veu mes baixa per favor soc cantant i em pot passar un accident.

 Mario no li feu cas fins que va anar el seu pare. Jose pareixia un poc marejat, al cap d’una setmana Jose tenia que actuar i quan es ficà a l’escenari ho feu fatal, estava super marejat. Mario no se’n volia saber res perque sabia que tot era per ficar el volumen tan alt , Jose se n’havia d’anar a l’hospital. Hi aixì acabà la història del iaio Pep. L’unica cosa que feu és un poc de por a Nicolàs, por a la tele i tindre més cura dels sentits sobretot el de l’oida. FIII

LA COSTURERA :)

Donya Cigonya havia obert una tenda especialitzada en fer-hi vestits a mida. Tots anaven a visitar-la i a demanar-li consell sobre quin vestit haurien de fer, o de quin color els quedaria millor. Passava tot el dia i gran part de la nit cosint per a poder acabar el treball que s’hi havia proposat. Es va ficar-hi palida i trista. Ja no tenia paraules amables per als seus amics, perque sempre estava de mal humor. Poc a poc va pedre contacte amb tots els altres. Sols pensava en el treball i ja no ixia ni amb els seus amics. Però un dia es va parar a pensar i es donà compte que tots els seus amics l’espereaven  a que ella ixquera per a anar a passar una estona tots junts per el poble.

LA REVOLUCIO DE LA GRANJA :)

El granjer feia treballar molt els animals de la granja de dia i de nit i acavaben molt cansats. Un dia Napo va dir:

-El granjer ens està explotant!!!

I el seu company li va dir:

-Hauríem d’enfadar-nos amb ell. Tots els animals de la granja, van decidir tirar-lo de la granja per a ser tots feliços i sobre tot més tranquils. Així van començar una nova vida per a tots els animals que es quedaren a la granja:)

UNS NADALS DE POR :)

Fa molt de temps una familia volia passar uns nadals espectaculars pero no hi va ser així. Vicenta era la mare, Josep el xiquet de 16 anys, Carla la xiqueta de 17 anys, Jose el pare, Mar la xiqueta de 13 anys i per ultim Zak el xiquet d'11 anys. Eren les seus primers nadals amb tota la familia. A Zak li agradava fer la punyeta al seu germà de 16 anys Josep. Ells tenien planejat anar-hii a la ciutat on hi vivien el iaio que era un poc infantil! Quan es preparaven totes les maletes Zak se'n porta tots els videojocs de la consola. Ja estaven tota la familia a punt i pujaren al vehicle. Ja van aplegar a casa el iaio i la uela aixi que Zak estava un poc trist perque tenia els jocs de la videoconsola pero no la videoconsola. El seu iaio va anar a saber-hi que li passava i ell li va dir que no tenia la videoconsoloa. El iaio li va dir jo tinc una, aixi que van anar al saló mentre tota l'altra familia se n'anava de escursió. El iaio li va ensenyar el joc que ell jugava pero després Zak li va ensenyar els que tenia ell. El iaio s'interesà un poc i jugà. Es va passar tota la nit jugant fins que Zak ho impedí. Després quan ja faltava menys de 4 hores pel nadal, estaven preparant tots els decoratius i el iaio sols volia vore a Mar, la xiqueta menuda, ficar l'estrela de l'arbre i això feren celebraren el primer nadal de Mar . :) FELIÇ NADAL PER A TOTES LES FAMILIES ESPERE QUE HO US PASEU MILLOR QUE AQUESTA FAMILIA!!!

UN BOSC SENSE ARBRES

Fa molt poc de temps hi havia en el poble de Xeresa una xiqueta molt simpàtica amable i moltes coses més, molt bones. A la xiqueta li deien Marta. Tenia els ulls marrons els cabells un poc llargs i diria que també un  poc rulls. Era molt flaca i tenia un piano. A Marta el que més l’obssessionava era anar pels boscos i botar pels arbres. La mare per què Marta i el seu germà estigueren contents els portava tots els dissabtes a un bosc per a passar el dia. Era divendres i Marta estava molt nerviosa perque el dia següent se n’anava a un bosc que mai havia visitat. Ja eren les 7 en punt del matí i ella i tota la seua familia es preparava la roba de muntanya. Quan pujaren al cotxe Marta només feia era pensar com seria el bosc: "Amb molts de arbres ple de papallones i essers vius molt bonics per a la naturalesa.Quan van aplegar van vore un lloc on sols hi havia herba.  Marta li digué  a la mare: 

-Mare no t’has engañat de lloc veritat ?

- No, estic segura que era ací per on m’ha assenyalat el GPS .

Mé tard vegeren una altra familia que li digueren a  la mare de Marta:

-Per què ací no hi ha arbres?

Àngela contesta:

-No ho sé .  

Aixi que van anar a l’ajuntament d’aquell poble i el alcalde deia que no hi ha arbres perque tot ho gastaven amb folis. Així que l’alcalde es donà compte del que feien i deixaren que cresqueren més arbres per a que les famílies pugueren passar el dia a aquell bosc.

 FI                                                                                                                     

SALVEM-NOS !

El foc era el enimic numero u del bosc. Els animals corrien asustats cridant: salvem-nos! L’animal més vell deia que anaren per l aigua i el més forçut i jove deia que anarem per dalt dels arbres. Tots li feren cas al forçut així que es moriren i l’unic viu en la selva va ser el vell perque el foc no hi atravessava l’aigua .

Fi

EL DOFÍ I LA DOMADORA SARA

 Fa poc temps hi havia un poble que tenia un lloc on hi havia  un espectacle de dofins. Sara la seua domadora, el cuidava com si foren els seus fills. Els ensenyava a saltar en una pilota a passar per dins un aro  i a fer moltes coses mes. El dia de l’espectacle el dofí protagonista es fica malalt i no hi trobaren solució perque eixe dofí era l’únic que sabia fer salts. Dos minuts abans de l’espectace a Sara se li ocurri una cosa, que els espectadors observaren com curar a un dofí, per si un dia se’n trobaren un a la vora del mar i, aixi ho va fer. Mitja hora després tots els dofins  feren moltes coses sense cap d’ells fora el protagonista perque tots els dofins eren iguals i a tots se’ls tractava igual. A partir de eixe dia tots eren els protagonistes. Sara la domadora, feia malabarismes i ballava per als delfins i pegava palmades per animar també els espectadors i així seguiren molts anys fent espectacles i també tots els dofins s’ensenyaren a saltar i a fer malabarismes.

FI

PLUJA I SOL AL MATEIX TEMPS

Fa molt de temps hi vivia un xiquet anomenat Josep .Josep li agradava tot allo del temps  .A la seua mare tanbe pero sols li agradava plutja i sol al matix temps i a la seua jermana  Sara tanbe  sols plutja i sol al mateix temps .El dia seguent   hi havia sol i plutja al mateix tmps  aixi que els tres ixiren a disfrutar del temps en un paraigues i manega curta .Despres de una setmana hi va anar el hom del tems a  la casa de eixa familia ,la mare obri la porta i es vege a  el home del temps  .Aixi que els tres es plenaren de alegria ,pero el home del temps hi volia anar alli  per alguna cosa molt inportant  aixi que Josep li pregunta  te ajudem en algo ell contesta : si jo vull deixar allo del temps i primer tinc que buscar una familia que li agrade  dir el temps ,Sara desidida digu clar nosaltres serem aixa familila ,entonces el home del temps digue perfecte dema magradaraia que estiguereu  a la gravacio .Quan plegaren alli  el gravador els explicava  lo que tenien que dir del temps ,arriba     hora de anunciaro per la tel no era correcte  hi feia sol i plutja al mateix temps i desde eixe dia casi sempre  hi feia  sol i plutja al mateix temps   .Tot deien que aixo era cosa de la sort !!!

MARC I LES SEUES JOIES!!!

Fa molt de temps hi havia un xiquet anomenat MARC. Marc era un xiquet que li agradaven les aventures tenia 10 anys els cabells rossos i els ulls blaus. A més, tenia un gos anomnat MAXIN. Maxin esra molt jugarrí i buscava el tresor de Barba Negra. Ells anaven per  dalt dels arbres en  busca del tresor de Barba Negra. Marc vivia prop de la muntanya, així que la mare de Marc, REGINA,  quan la mare el cridà per anar-hi a dinar, Marc i el seu gos baixaren. La mare li feu per a dinar espaguetis, el dnar preferit de Marc, quan acaberen de dinar Marc i el seu gos tornaren a la muntanya i seguiren buscant el tresor. Després d’una hora i mitja  Marc se’n va anar a pegar una volta per la muntanya, quan aplegà  a un lloc molt lluminós i ple de plantes, en mig va vore una caixa marró. Marc la va obrir i allí hi havien moltes barbes negres. Era el tresor de Barba Negra. Marc tot content va agafar la caixa i la  va portar a sa casa per a que els seus pares la vegeren i des d’eixe dia tots els del poble li deien a Marc el pirata Barba Negra .

EL DOFÍ MÀGIC

    Fa molt de temps hi havia un xiquet cec que es deia Joan. Els pares per a que el xiquet, s'ho passara bé  el portaven a molts llocs; però res servia, perquè no podia vore. Una cosa que  al xiquet li interesava era saber el soroll que feia un dofí.

    Així que els pares el portaren a un zoològic. Quan aplegaren, el xiquet no volia parar-se a cap lloc, volia anar directe a l'espectacle dels dofins. Quan s'asseuen a les cadires del espectacle, els domadors deixaren una oportunitat per a que alguna persona es pose al costat d'un dofí i així, poder acaronar-lo. Els domadors pensaren triar a algun xiquet que li fera emoció i que li agradaren els dofins. Aixi que triaren a Joan que es va posar molt content. Ell baixava espaiet a l'espectacle per a no entropesar. Quan va arribar baix, la mare l'ajudava per a caminar. Després el xiquet amb molta cura acaronà el dofí. Un gran somriure va fer en la cara, després Joan notava alguna cosa als ulls. El dofí li havia curat el ulls!!!!! Aixó s'anuncià per la radio, la tele i moltes coses més. A partir d'eixe dia tots els que tenien una enfermetat els portaven a aquell delfi tan màgic i en així curaren totes les enfermetats.

FI