REBECA I EL SEU GAT !!! :)

Aixo era una vegada una xiqueta anomenada Rebeca , Rebeca hi  tenia 10 añs . A Rebeca lo que mes li obsesionava era anar a passetjar amb el seu gat Franciscet , Franciscet era un gat  mitja de estatura tanbe era mol menjador i jugarri !!!   Un dia se van anari a el parc nou de davan  sacasa , era molt gran !!! Quan hi plegarin van  vore una altra xiqueta   passetjant amb el seu gat . _ Holaa!!! :) -digue la xiqueta acella molt contenta . _ Holaaa , com hi puc observar tu tanbe vens a passetjari amb el teu gatet com li diuen ?¿  A EL MEU FRANCISCO _El meu  Mirimeu !!! ja ja  i a tu com  hi el diuen ?¿ _ Rebeca i a tu com hi el diuen _ Carla vopl que hi monanem juntes a casa  _ Clar !!!!  . Anant per casa  van i trobar una cabaña mol gran que hi pareixia de un home caçador  . Quan van tornar a casa  liu  van contar a les mares i les mares van dir que aquella cabaña perteneixia a un caçador  mol important anomenat Ventisco  el rei  , aquell caçador  no hi deixaba que ningu li vera ni que entrara a la seua caba ña ._ Mama pos jo he entrat va a ferme algo?¿ _ li va dir  Rebeca a samare asustada  !! Pos si no santera nooo  El dia seguent les dos seu van contar tot  .  Pero van totrnar a la cabaña i estava ell , es van fer amics !!! Quan les dos eu van contar tot el mpoble no seu hi esperava !!!!

La aventura de l'aiugua misteriosa

Hi havia una vegada en una familia un xiquet que es deia Pere.La mare de Pere estava molt malalta i soles podia curar la malaltia amb una aigua misteriosa que estava a la montaña de Monduver.La mare estava cada vegada mes pijor i Pere estava pensant si hanar a la montaña per a agarar l'aigua.

Un dia va dir a son pare:

-Papa estic decidit men vaig a per l'aigua misteriosa.

-Pere no vajes es perillos-va dir el pare.

Pere va fer com si no abera dit aixo i va preparar la motxilla.

Al dia seguent Pere sen va hanar i va deixar una noteta que deia que se nanava i que no es precuparen perque tenia com a acompanyant al seu gos.

Contiunaba i continuaba asa que va escomensar a ferse oscur.Pere va montar una cabaña i cuan hanava a gitarse va sentir un ruido.

 

CONTINUARA........

ARTUR I EL REGAL EQUIVOCAT

Això era un 5 de gener, vespra de Reis, hi havia un xiquet que li deien Artur, i estava molt emocionat.

Artur esperava impacient els seus regals. Ell sabia que s'havia portat tot l'any prou bé, i suposava que li portarien allò que havia demanat.

Va arribar l'hora, i Artur esperava entre altres regals, una bicicleta. I quan va obrir els regals, va veure que el més semblant era un monopatí.

Es va quedar trist, i no entenia perquè no li havien portat la bicicleta que ell volia, i sa mare i son pare li van explicar que segurament havia hagut un error. I com després de Reis hi ha uns dies per a poder canviar els regals, ells anirien a canviar el monopatí.

El 7 de gener, Artur es va alçar a les 10 del matí, i en la porta de sa casa ja tenia una bicicleta roja.  Artur, estava emocionat, i molt content, per a ell el 7 de gener també era dia de Reis.

 

EL REI POCAVEU I

Vivia en un poble molt tranquil, un rei conegut com Rei Pocaveu, encara que el seu nom era Paco.

Aquest rei tenia quatre fills: Andreu, Blai, Natàlia i Gemma.

Un dia en el palau, el Rei va comentar als seus subdits que volia canviar-se el seu nom per un més bonic i alegre.  Així que va cridar als seus fills, els va reunir junt als subdits, i tots van anar dient noms: Pere, Ferran, Felip, Pau ... Però cap nom li agradava, perquè hi havien molts reis amb noms semblants, i ell volia un que fóra diferent.

Van estar dies i dies, pensant, i al final el seu fill Blai va pensar que Xavier sonava molt bé.  Van votar, i tots van estar conformes.

Eixe dia es va fer un band al poble, i es va anunciar que endavant el Rei Pocaveu s'anomenari el Rei Xavier I, i qui l'anomenara Pocaveu seria empresonat.

Des d'aquell fet, el poble ja no va ser mai més tranquil perquè tothom va conéixer aquest cas, i des d'aquell moment el poble va ser famós i va rebre moltes visites. I el Rei va estar molt satisfet, i va dir que si ho haguera sabut, abans es canvia el nom.  Ara ja era conegut per tot arreu, el Rei Xavier I.

 

EL SUPERCARAGOL

Hi havia una vegada un caragol que no l´apresiava ningú; ni tans sols  sa mare. Ell tenia una caseta a la muntanya; però ningú sabia que vivia allí, sols que per a comprar menjar havia d’anar a la ciutat disfressat i robar. Un dia, per casualitat, es va trobar amb un llop que menjava caragols i es va asustar. Se’n va anar corrent, però resulta que el llop el va cridar i li va dir que era un superheroi. El caragol es va impresionar i li va preguntar:

-Puc ser el teu ajudant?

I el llop tot content li digué:

-Tu saps que jo ajude a les persones i elimine els malvats...

I el caragol li contestà:

-Sí,  per això vull ser el teu company.

I el llop li va dir que si, que menys faena tindria.I  junts van aconseguir eliminar a tots els malvats i salvar a tots els que estaven en perill. 

 

                                                    FI

                                                   

                                                     

L'ECLIPSI.

Hi havia una vegada en el col.legi de Valencia anunciaven que el dia 6 de gener que hi hauria un eclipsi solar a les 9:30 del mati.Va arribar el dia eixe i tota Valencia va eixir a vore’l, inclús els del cole de Valencia. Tots els alumnes i professors van eixir al pati del cole amb ulleres especials per a vore l’eclipsi .

 

 

 

                                                  CONTINUARA....

LA LLUITA

Hi havia una vegada dos xiquets que es deien Xavi i Santiago ells dos eren dos xiquets molt amics que  van decidir  que mai es separarien. Pero va aplegar un moment que els pares de Xavi van trobar un treball en l’Orxa i es van haver de mudar allí. Xavi i Santiago es van possar molt tristos perque es van separar. Ells es van possar molt tristos perque pensaven que mai més anaven a vore’s.

Xavi va fer amics en el col.legi de l’Orxa i Santiago es va enterar i volia vengar-se d’ell. I com volia fer-ho, fent el mateix pero Santiago no ho va aconsseguir. De sobte la mare i el pare de Xavi li van dir al seu fill que el treball a l’Orxa no anava bé i se n’havien de tornar al poble d’abans. A Xavi no li va pegar molt bé per que ja s’havia acostumat al poble de l’Orxa; però va cambiar d’idea quan es va redordar del seu amic Santiago. Quan va aplegar al poble en el que ell vivia abans el primer que va fer va ser anar a vore al seu amic Santiago i Santiago a pesar de que estava enfadat el va perdonar d’inmediat.

EL XIQUET PERDUT

Una vegada un xiquet anava a comprar el pa de nit. Al poc de temps, la mare es va preocupar al vore que el xiquet no tornava a casa. Com estava tot a fosques  el xiquet es va tropessar amb una pedra i va caure sobre un "ambraser". La mare va cridar la policia i  fins que no trobaren el xiquet no van parar.

Al dia següent, quan van trobar al xiquet, el van portar a l’hospital. Quan es va despertar va vore a sa mare i quan es va recuperar se’n van anar a sa casa a descansar i el xiquet ja no va voler a anar a comprar el pa de nit.                                                                         

LA IAIA MANDONA

Hi havia una vegada una senyora que s’enfadava de tot i sempre volia manar ella.

Era una iaia malíssima amb els seus tres nets,que eren: Jordi, Joaquim i Joana. Com que sempre li tocava a la iaia tindre als nets sempre els manava fer coses i més coses, com... : fer-li el café, fer-li les ungles, pintar-li les ungles, etc...

Mai volia ajudar-los a fer els deures, deixarlos descansar,jugar amb els amics,eixir de casa,etc...      Sols volia que li feren moltes coses a ella fins que un dia es van fartar i se´n van anar de casa.

La mare cuan va arribar a casa i va  veure que se´n avien anat, es va enfadar amb la uela per maltratarlos i amb els xiquets per no haverli tocat i haverliu dit.

Desopte cuan eren les 19:54 se´n tornaren a casa per veure si havia aribat la seua mare.Ja que si estava aprofitaren per dir-li que la iaia li havia furtat els 3 mòbils per que no li ho contarem a ningu.

La mare els hi va demanar perdó per no poder cuidar-los ella, però que no podia trobar ningú que els puguera cuidar. Els xiquets el dia seguent tots entusiasmats per poder trobar a algú que els puguera cuidar casí tot el dia li vandir a sa mare que havien trobat a Sandra, una persona educa i mol bona.Al dia seguent va anar Sandra a cuidarlos, i... el café sel feia ella, es fea i es pintava les ungles ella,etc... 

En canvi ens ajudava a fer els deures,ens deixava eixir de casa de 17:00 a 19:05 i ens ho demanava tot agradablement. Ja que era tan agradable van passar amb ella des dels 7 anys fins els 12.

 Sempre jugava amb ells i seu pasaven fenomenal. Finalment es queden tots contents menys la iaia que s’ho mereixia.

 

                                                    FI.

LA VEU BAIXA PER FAVOR!!!!

Pep era el iaio de Nicolàs i un dia Nicolàs va anar a casa del  seu iaio uelo. El iaio li va contar una història per a que Nicolas es donara compte que el sentit de l’oida és molt important per a un cantant i començava així:

Un dia en el poble de Sacaries hi havia un xiquet que sempre mirava la tele amb unlaa veu molt, molt, molt, molt, molt, molt, molt, forta! El xiquet s’anomenava Mario i tenia un tio molt famós que es coneixia per tot el mon, li dien Jose i se li donava super be cantar. Un dia va anar a vore el seu nebot a sa casa, quan va plegar, va entrar i se’n va anar al menjador. Allí estava Mario mirant la tele amb un volum molt fort. Jose li digué cridant per que l’escoltara:

- Mario la veu mes baixa per favor soc cantant i em pot passar un accident.

 Mario no li feu cas fins que va anar el seu pare. Jose pareixia un poc marejat, al cap d’una setmana Jose tenia que actuar i quan es ficà a l’escenari ho feu fatal, estava super marejat. Mario no se’n volia saber res perque sabia que tot era per ficar el volumen tan alt , Jose se n’havia d’anar a l’hospital. Hi aixì acabà la història del iaio Pep. L’unica cosa que feu és un poc de por a Nicolàs, por a la tele i tindre més cura dels sentits sobretot el de l’oida. FIII

ABC

Fa molt de temps hi havia un xiquet que li deien Jaume .

Un dia el mestre li digue que tenien que estudiar ei abcdari.

Al dia seguent tots es sabien l’abecedari i quan li va tocar el seu torn digue "bcdefghjklmnpqrstvwxyiz" i el mestre li va dir que no deia les vocals i ell preguntà:

De veritat?

I el professor li digué que si i que se’l estudiara per a l’endema.

Ell se’l va estudiar i sempre es deixava les vocals.

LA MARE MANA

Un dia en Oliva, en la calle Martell vivia la familia Pardo era molt numerosa que estava forma per: el pare era Vicent i la mare Maria i els germans son: Sara P., Alicia P., Sofia P., Neus P eren les majors, Melisa P., Mar P., Tomás P., Sergio P., Martín P eren els mitjans i  Javi (Xavi) era el més menut però llest. 

Un dia la mare va dir estudieu per a l’examen i el xiquets van dir que era una "xorrà" l’examen. La mare es va enfadar i va dir:

‘E-S-T-U-D-I-E-U’.

Els xiquets van dir que no i  la mare tota enfadada lis va dir ’’esteu castigats per tota una setmana’’.

LA    LLIÇÓ  ES : no contesteu a la mare i feu-li cas que la mare mana.

                                                FIN

LA COSTURERA :)

Donya Cigonya havia obert una tenda especialitzada en fer-hi vestits a mida. Tots anaven a visitar-la i a demanar-li consell sobre quin vestit haurien de fer, o de quin color els quedaria millor. Passava tot el dia i gran part de la nit cosint per a poder acabar el treball que s’hi havia proposat. Es va ficar-hi palida i trista. Ja no tenia paraules amables per als seus amics, perque sempre estava de mal humor. Poc a poc va pedre contacte amb tots els altres. Sols pensava en el treball i ja no ixia ni amb els seus amics. Però un dia es va parar a pensar i es donà compte que tots els seus amics l’espereaven  a que ella ixquera per a anar a passar una estona tots junts per el poble.

LA REVOLUCIO DE LA GRANJA :)

El granjer feia treballar molt els animals de la granja de dia i de nit i acavaben molt cansats. Un dia Napo va dir:

-El granjer ens està explotant!!!

I el seu company li va dir:

-Hauríem d’enfadar-nos amb ell. Tots els animals de la granja, van decidir tirar-lo de la granja per a ser tots feliços i sobre tot més tranquils. Així van començar una nova vida per a tots els animals que es quedaren a la granja:)

LES XIQUETES EGOISTES.

Hi havia una vegada 4 xiquetes anomenades :Lucia,Ariatna,Carla i Africa.Elles eren molt amigues pero un dia van anar a ballar a Andalucia per a un concurs .Elles anaven juntes en un cotxe.Van anar a ballar i van quedar les primeres, aleshores van passar a la segona fase ,que era a Barcelona.Al tornar de Andalucia sen van anar a casa dels seus amics a sopar, ja era de nit i molt tard(23:30).A la tornada de del concurs van escomensar a xarrar i Africa va dir:

De quin tema parlem?

Lucia va respondre:

Voleu que parlem dels germans/es que tenim?

Totes van respondre :

Val, dacord!!!!!!!!!!!!

Carla va dir :

De asi Africa i jo som les uniques que tenim germans/es

Ariatna i Lucia van respondre:

Es millo no tindre germans perque os sino teu trenquen tot i ademes els pares no el volen.A que si Ariatna?

Si clar!

 

Africa i Carla van saltar:

Pue per a nosaltres dos no es millor no tindre germans.Carla va dir :

Si jo voldria mes germans dels que tinc!

I AIXI VA ACABAR LA HISTORIA.

 

 

                                           FI.

UN VIATGE DE PELICULA

Hi havia una vegada una família de sis persones. En eixa temporada arribava el nadal i se n'anaven de vacances tota la familia. Se n'anaven a visitar els seus iaios al pol nord on vivien ells . Al agafar el vol cap allí dos membres de la família es van distraure i no van arribar a temps a l'avió. Elles pensaben que anaven a perdre's el nadal pero no, no es van perdre el nadal perque van agafar un altre bol i van arribar al pol nord a temps

UNS NADALS DE POR :)

Fa molt de temps una familia volia passar uns nadals espectaculars pero no hi va ser així. Vicenta era la mare, Josep el xiquet de 16 anys, Carla la xiqueta de 17 anys, Jose el pare, Mar la xiqueta de 13 anys i per ultim Zak el xiquet d'11 anys. Eren les seus primers nadals amb tota la familia. A Zak li agradava fer la punyeta al seu germà de 16 anys Josep. Ells tenien planejat anar-hii a la ciutat on hi vivien el iaio que era un poc infantil! Quan es preparaven totes les maletes Zak se'n porta tots els videojocs de la consola. Ja estaven tota la familia a punt i pujaren al vehicle. Ja van aplegar a casa el iaio i la uela aixi que Zak estava un poc trist perque tenia els jocs de la videoconsola pero no la videoconsola. El seu iaio va anar a saber-hi que li passava i ell li va dir que no tenia la videoconsoloa. El iaio li va dir jo tinc una, aixi que van anar al saló mentre tota l'altra familia se n'anava de escursió. El iaio li va ensenyar el joc que ell jugava pero després Zak li va ensenyar els que tenia ell. El iaio s'interesà un poc i jugà. Es va passar tota la nit jugant fins que Zak ho impedí. Després quan ja faltava menys de 4 hores pel nadal, estaven preparant tots els decoratius i el iaio sols volia vore a Mar, la xiqueta menuda, ficar l'estrela de l'arbre i això feren celebraren el primer nadal de Mar . :) FELIÇ NADAL PER A TOTES LES FAMILIES ESPERE QUE HO US PASEU MILLOR QUE AQUESTA FAMILIA!!!

UNA FAMILIA NUMEROSA CABUDA

Un dia en Oliva, en la carrer Martell vivia la familia Pardo era molt numerosa que estava forma per: el pare era Vicent i la mare Maria i els fills  son: Sara P., Alicia P., Sofia P., Neus P eren les majors, Melisa P., Mar P., Tomás P., Sergio P., Martín P eren els mitjans i  Javi (Xavi) era el més menut, pero llest. 

Un dia la mare va dir estudieu per a l'examen i el xiquets van dir que era una xorrá el examen.La mare es va enfadar i va dir ‘E-S-T-U-D-I-E-U’.

Els xiquets van dir que no i  la mare va dir que estaven castigats per tota una semana.i van aprendre la llicó.

 

La llicio es: mai contestes a ta mare.

LA FADA TRISTOSA

Això diu que era un poble en la muntanya de fades. Allí vivia una fada molt tristosa anomenada Clara.

Un dia de matí, la fada Clara es va alzar molt trista  i la seua germana Sofi li va preguntar :

-Perque estas tan trista?

-Perque no tinc amiges i es burlen de mí.-diu Clara.

I Sofí li diu:

-Jo et puc ajudar , primer el dic als demés que no es burlen i aconseguix una amiga que fora bona.

-Val, moltissímes gràcies germana et dec un favor-diu Clara.

Sofi diu :

-No es per a tant eres la meua germana.

I axí va ser i sofi va ser una gran germana per a Mar.

 

                               No li ho digau a ningú..... CONTINUARÀ

 

UNS NADALS MÀGICS

Hi havia una vegada un xiquet que es deia Lluís. Tots els nadals estava trist perque s’on pare i sa mare estaven de viatge tot el temps. I Lluís havia de viure amb els seus iaios. I també perque vivien en un poble xicotet i no hi havia neu.

Ja havia arribat quasi Nadal, faltaven dos dies. Lluís va sentir que la iaia estava parlant per el telèfon. Lluís estava pensant i va sentir que la iaia deia:

-En serio, no meu puc creure segur que s’alegrarà. Que si dona, bé te esperem así adeu.

Lluís va preguntar:

-Iaia enqui estaves parlant?

-En una amiga de el teu iaio que  desde fa molt de temps no la veu i diu que vindra.

-Bale.-Va contestar pere.

Va arribar nadal.Era hora de obrir els regals. Van tocar en la porta, Lluís va obrir la porta i que va vore a són pare i a sa´mare,havien vingut de viatge. Lluís li va donar una gran abraçada al seus pares i va contestar:

-Iaia perque no meu vas dir?

El pare i la mare van contestar:

-Perque boliem que era un sorpresa.

En eixe moment va escomençar a ploure neu. Era impossible!

Lluís va dir molt content:

-Estes són unes nadals màgiques!Nningún regal pot superar tot lo que a passat estos nadals.

                                                   FI