UN NADAL MISTERIOS.

  Hi havia una vegada el 8 de desembre va naixer una xiqueta anomenada Heila. Heila era la nebodeta de Mar i de Noa. Quan era Nadal va passar una cosa !

De repent va apareixer Sofia. Sofia era molt amiga de Mar, sempre anaven juntes. Però  un dia Mar li va preguntar a Sofia :

-Sofi com has aparegut aci?

Sofia li va respondre :

-Mar vaig a dir-te un secret pero no li ho digues a ningú. D'acord  Mar? És que tinc poders màgics pero no li ho digues a ningú.

Mar va contestar:

 -Altra volta! Que no! Que no li ho diré a ningú pesada.

A l'endemá Sofia li va dir a Mar :

-Mar, li ho has dit a alguna persona?

Mar li va respondre :

-QUE NOOOOOOO !!!!!!! Ho has entés ara ?

Sofia li va dir :

-Collins tranquil·leta !!! Jo si que li ho he dit a ma mare i espere que ma mare no li ho diga a ningú.

Mar li digué:

-Tanta que me n'has donat per a què no li ho diguera a ningú i ara tu que .

-Bé-diu Sofia. Va no ens barallem

I ES PERDONAREN

                                  FI

11/11/2011 14:55 mar Enlace permanente. Mar Hay 2 comentarios.

UNA AVENTURA EMOCIONANT

Això eren quatre germans que es deien Sergio, Tomás, Hector i Carles. Als germans els agradava molt eixir a la muntanya per a viure grans aventures : Com per exemple fer cabanyes, jugar a conillets a amagar … i moltes més coses emocionants.

 Un dia els quatre germans estaven cansats de fer tant de treball aleshores van decidir escapar-se  i anar a viure a la muntanya. Quan ya era de nit van partir fins al Mondúver. Al dia següent ja havien pujat al pic . Van decidir començar a fer-se el seu refugi per sobreviure. Carles i Hector van anar a per menjar mentre que Sergio i Tomás feien la caseta. La van fer amb diverses coses: amb branques i amb fulles, també li ficaren pedres per si alguna nit feia molt de vent. Quan ja havien passat un any vivint a la muntanya se sentien tristos per haver-se enfadat i van decidir tornar a l’endemá. Quan ja tornaren a casa la mare plorant d’alegria va abraçar a tots i els va dir que no els tornaria a manar tanta faena.

 Fi

LA XIQUETA D'ALUMINI

Un dia una bruixa li va llançar un conjur a una xiqueta per no portar-se bé i quan es va despertar la xiqueta s’havia convertit en alumini. A ella açò no li agradava gens per que li deien cara grisa i això no li sentava bé. En realitat li deien Sara i al final es va portar bé i la bruixa li va perdonar  el càstic i va tornar a la normalitat.

 

FI

LA GRANOTETA

Això trata de una granota anomenada Granoteta. Tenia els ulls  marrons, els llavis rojos, els cabells castanys i la pell verda amb taques de color verd més clar. A més, portava un vestidet de color roget, unes sabatetes de color negre, i dues pulseretes.

Esta  história tracta  de una granota anomenada Granoteta  que el dia del seu cumpleanyos se’n va anar  de viatje a Andorra  am dos companys dites maria la guapa i mar la molona  i en sa mare Pepa i som pare Pedro .

 Quan  van arribar a Hotel  sen van anar a pegarse un bany i despres a sopar . De bon matí  van desdejunar, després se’n van anar de compres i es va comprar Maria la guapa 2 camises, 1 ó 2 jaquetes de cuir i 1 parell de sabates; Mar la Molona 1 parell de sabates, 2 impermeables, i una gorra i la granoteta  3 rellotges i 2 parells de ulleres.

Quan van aribar al  hotel estavem mortes. Vam anar a dinar al  restaurant de l’hotel  i vam decansar una estona. Després de descansar se’n van anar  a la sauna, a la piscina, al jacusi ect .  Van sopar i van dir :

- Demà ja ens tornem. Quina pena!- va dir Granoteta .

-Tens raó, demà ja tornem. Quina llàstima- va dir Maria la guapa.

-No passa res. També està guai Xeresa. No?-van dir els pares .

- Sí teniu raó-van dir les xiquetes .

Quan van arribar a Xeresa etaven esperant-los els pares de Maria, els pares de Mar i els iaios de Granoteta .

Maria li ho va contar tot als pares sense deixar-se cap detall i Mar també i Granoteta també però als seus iaios.

Al dia següent  Maria, Mar i Granoteta li ho  conten als seus companys i a la mestra Carla .

                                                         ♦Fin ♦

LA RABOSA LLESTA

Hi havia una vegada una rabosa i una llebre que eren molt amigues.  Un dia va passar que es van barallar , perque creien que una era mes llesta que l’altra.Entonces van dir uns conills que qui diguera una paraula que tinguera onze síl·labes era la més llesta, i van aceptar.Després van pensar que elles no sabien que era una paraula ni una síl·laba, i no se’n recordaven per què s’estaven barallant. Al final es van perdonar.

                                         FI

UN DIA EN BLANC I NEGRE.

Hi havia una vegada un científic anomenat Bacterius que volia descobrir amb el seu telescopi com es feia un ECLIPSE COMPLET. El dijous pel mati i va haver un eclipse complet, Bacterius es pasaba tot el dia en el seu cuarto científic estudiant eclipses,aquell dia Bacterius es va quedar sorpres  al mirar pel microscopi Bacterius va dir:

-Aquest es el moment adecuat per a vore'l !!

Després d’aquell dia Bacterius va vore que tota la ciutat es va fer en blanc i negre. Bacterius com a bon científic va estudiar l'ECLIPSE i al final va trobar la solució de per què es va fer Macdalitius, la ciutat en blanc i negre.

 I així van descobrir com va passar. A que teniu les ganes de saber com ba pasar? Qui estiga interessat que comente esta història. 

EL DOFÍ MÀGIC

    Fa molt de temps hi havia un xiquet cec que es deia Joan. Els pares per a que el xiquet, s'ho passara bé  el portaven a molts llocs; però res servia, perquè no podia vore. Una cosa que  al xiquet li interesava era saber el soroll que feia un dofí.

    Així que els pares el portaren a un zoològic. Quan aplegaren, el xiquet no volia parar-se a cap lloc, volia anar directe a l'espectacle dels dofins. Quan s'asseuen a les cadires del espectacle, els domadors deixaren una oportunitat per a que alguna persona es pose al costat d'un dofí i així, poder acaronar-lo. Els domadors pensaren triar a algun xiquet que li fera emoció i que li agradaren els dofins. Aixi que triaren a Joan que es va posar molt content. Ell baixava espaiet a l'espectacle per a no entropesar. Quan va arribar baix, la mare l'ajudava per a caminar. Després el xiquet amb molta cura acaronà el dofí. Un gran somriure va fer en la cara, després Joan notava alguna cosa als ulls. El dofí li havia curat el ulls!!!!! Aixó s'anuncià per la radio, la tele i moltes coses més. A partir d'eixe dia tots els que tenien una enfermetat els portaven a aquell delfi tan màgic i en així curaren totes les enfermetats.

FI

EL NADAL MISTERIOS

  Hi havia una vegada el 8 de desembre va naixer una xiqueta anomenada Heila. Heila era la nebodeta de Mar i de Noa. Quan era Nadal va passar una cosa !

De repent va apareixer Sofia. Sofia era molt amiga de Mar, sempre anaven juntes. Però  un dia Mar li va preguntar a Sofia :

-Sofi com has aparegut aci?

Sofia li va respondre :

-Mar vaig a dir-te un secret pero no li ho digues a ningú. D'acord  Mar? És que tinc poders màgics pero no li ho digues a ningú.

Mar va contestar:

 -Altra volta! Que no! Que no li ho diré a ningú pesada.

A l'endemá Sofia li va dir a Mar :

-Mar, li ho has dit a alguna persona?

Mar li va respondre :

-QUE NOOOOOOO !!!!!!! Ho has entés ara ?

Sofia li va dir :

-Collins tranquil·leta !!! Jo si que li ho he dit a ma mare i espere que ma mare no li ho diga a ningú.

Mar li digué:

-Tanta que me n'has donat per a què no li ho diguera a ningú i ara tu que .

-Bé-diu Sofia. Va no ens barallem

I ES PERDONAREN

                                  FI

LA FORMIGA CARNIVORA I KERMILIAN

   Hi havia una vegada una formiga carnívora que li deien Carn. Carn era de una raça molt rara. Aquesta raça es deia “Carnivoritis Antropolitus”. Carn era molt grossa i roja.

    Totes les formigues tenien por d’eixir al carrer per que pensaven que Carn se les menjaria.

   Un dia Kermilian, la formiga mes sabuda del mon, estaba en sa casa mirant la tele i de sobte li va caure una fulla al cap. En aquell moment, Kermilian va saber com podia fer que Carn deixara de ser carnívora.

    Kermilian li va contar el seu pla a tots els habitants del poble i els va encantar.

    Aleshores, Kermilian, li va dir al seu ajudant:

- Portam pintura roja i blanca i també la fulla que em va caure al cap.

     Varen pintar la fulla com si fora una xulleta, la van posar al carrer i es van amagar. Quan va passar Carn per allí va vore la “xulleta” i se la va menjar.

    Aleshores Carn va dir:

-Mmmmm… Que bo! És la millor carn que he probat!

   De sobte van eixir tots d’on estaven amagats i van respondre:

- No es una carn, es una fulla.

   I Carn va dir:

- No m’ho crec.

    Aleshores Kermilian li va contestar:

- Compara el sabor amb una altra fulla i voràs com si que t’ho creus.

    Carn ho va comprovar i es va adonar de que Kermilian tenia raó. A partir d’aquell moment Carn era herbívor i no li deien Carn li deien Herba. Els habitants d’aquell poble ya eixien al carrer sense por gràcies a Kermilian.

    El poble va coronar a Kermilian i a partir d’aquell moment tots van ser feliços.

L'HOME MISTERIÓS

Temps arrere es deia que en el bosc vivia un home. Deien que no tenia amics i parlava poc. Quant anava al poble només era per a comprar coses necessàries per a viure, com son: sabons, aigua, menjar i roba. També comprava ciris i gasolina per a els cresols que utilitzava per a iluminarse per la nit, perquè no tenia llum elèctrica.

     Un dia una xiqueta que li deien Laia, va anar al bosc a pasetjar al seu gos Tobi. Laia es va detindre per a observar amb tot detall un arbre molt bonic,mentres ella observaba l’arbre el gos es va escapar.

     Quan Laia es va girar i es va adonar que Tobi no estava, Laia es va asustar i es va posar a córrer d’un costat a l’altre cridant a Tobi.

      Mentre Laia corria per el bosc buscant i cridant a Tobi, es va tropessar amb un home gran i serio que espantava. Era un home misteriós que tenia a Tobi en els braços.

      Laia li va dir a l’home que el gos era seu:

-Escolte senyor eixe gos es meu que vinc buscant-lo i cridant-lo des de fa una bona estona.

      L’home misteriós li contestà

-Pren, agarra al gos i ves a casa, no estigues a soles per estos llocs.

      Laia li va agrair a l’home misteriós que li donara el gos i des d’aquell moment l’home misteriós va deixar de ser misteriós i va passar a ser un home conegut i bo, que sempre que anava al poble, tothom el saludava.

                                       FI

LA CARRERA

Hi havia una vegada una xiqueta que li deien Marina. Marina tenia una amiga que li deien Sofia. Sofia era una xiqueta alta, prima amb els ulls marrons. Un dia Marina va convidar a sopar i a dormir a Sofia.

Quan van acabar de sopar Marina i Sofia se’n van anar a l’habitació. Quan estaven en l’habitació Sofia li va dir a Marina:

-Marina tú mai has  pensat en trauret una carrera ho almenys traure’t l’universitat?

I Marina li contestá:

-Sí, però per que ho dius?

 I Sofia li contestá:

-Perque si et traus la carrera podriem treballar juntes.

Aleshores Marina diu:

-Sí, seria una bona idea.

EL XIQUET FANTASMA

Era una vegada un xiquet que li deien Vicent que no creia en els fantasmes. Una nit que Vicent anava pel bosc li va eixir un fantasma per darrere i no es va espantar per que no creia en els fantasmes .

 AL FINAL ES VA CONVERTIR EN FANTASMA !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Aleshores va buscar una bruixa per a què el convertira en un xiquet normal; pero la bruixa no volia convertir-lo. Al final Vicent li va suplicar tant que labruixa el va fer un xiquet normal i corrent

 FI

TOMÀS. UN DIA AVORRIT

Un dia de mati, un xiquet anomenat Tomás,s’avorria en casa i ca desidir eixir a buscar a algun amic.Va passar per casa de Hector tomás toca al timbre i diu:

-Esta Héctor?

I Fanny, la mare de Héctor, va respondre:

-Si, passa.

Tomás cridava:

-Héctorrr! Héctorrrr! 

 Hector va eixir i li va dir:

-Tom, que fas ací?

-M’avorria en casa i he decidit passar a per uns quans amics.Te'n vens?

-Clar.

Tomás  i Hector varen passar a per Sergio. Quina casualitat que estava també Carles en casa Sergio i van ixir tots a jugar a futbol pero Héctor va dir pasem a per Alex. Tomas, Sergio, Héctor, Carles i Alex varen pasar un dia molt especial.