UNA NIT ATERRADORA

Un dia d’estiu, una xiqueta que li deien Sandra, una xiqueta molt poregosa, se’n va anar a l’escola. Un xiquet de l’escola li va preguntar que si eixa mateixa nit ella volia anar a dormir a sa casa, i ella no s’ho va pensar dues voltes.

Per la nit, Sandra se n’anà a casa d'ell. Donà la casualitat que ells estaven contant histories de por i justetament quan estaven contant la més aterradora sentiren un soroll molt estrany.

Veien una ombra d'una persona i amb una forma de ganivet a la ma, i...aaaaa!!! Era la mare amb el flit insecticida per que no els picara cap mosquit .Aquella nit Sandra es va agarrar del seu osset de la por que li va donar i ja no va voler quedar-se mai més amb ningú.

UNA AVENTURA DE GERMANS

Hi havia una vegada, dos germans que es deien Tomas i Sergio, estaven farts de que la mare els marmolara.

Una nit, mentre que la mare i el pare dormien, els xiquets com tenien un arbre al costat de la finestra, no s’ho van pensar dues vegades, i els dos se’n van pujar i es van fer una cabanya per dormir dins.

Al dia següent, la mare els va dir als dos germans que no tornaren a dormir ahí dins perque es podien constipar. A la nit següent, els xiquets ja estaven farts i es van escapar de casa i se’n van anar a la muntanya. Es van fer una cabanya molt gran per sobreviure allí dins. Es veu que els xiquets no sentien tristesa per la mare i el pare sino que s’ho estaven passant molt bé.

La mare va cridar a la policia per trobar els seus fills, i un guardabosc els va trobar i els xiquets van tornar sans i estalvis.

UN CASTELL AMB FANTASMES

Un dia per la nit, un rei anomenat Inyaqui va despertar als seus guerrers per a conquistar Benidorm.Inyaqui era un rei abaricios i ell sempre volia riqueses per a ell.Aquella nit va ser una misio molt atrevida, van preparar els canyons, bombes, cadenes d’or per ataquar. Un guerrer que li deieN Carles era un escritor de Baiblava un poblet mol conegut ell estava ahi per la raó d’ajudar al seu poble. I com ell va ser el més valent, va agafar el seu arc i 5 fletxes per a entrar a atacar. Quan obrí la porta hi havia una festa de disfresses, va agafar les ulleres láser que detectaven la riquesa i va anar fins el soterrani on no hi havia ningú. Carles no tenia gens de por, va sentir una cadena i va detectar un fantasma, peró ell seguia sense por. Va tirar una pedra i els fantasmes, de por, van eixir del castell. Carles es va fer rei de totes les riqueses del món i fou feliç per poder ajudar a la seua familia.

EL CAVALL CONQUISTADOR

Fa molt de temps hi vivia un  cavall anomenat Sultan. Sultan tinguè dos fills poltres i quan Sultan es feu vell, decidí que algun de eixos dos cavalls havia de conquistar Voltor. Així que decidí que els dos germans feren un combat per a saber qui dels dos conquistaria Voltor. Guanyà Salvatge i quan el pare es va morir ell conquistà  Voltor i tots quedaren molt contents amb ell.

Budgi el seu germà creà un exèrcit per anar a atacar Salvatge, peró no i feren res  perquè l’exèrcit de Salvatge era més poderós; però des d'eixe dia els dos germans es feren enemigs.

RAQUEL TE POR

Raquel es una xiqueta amb por perque es pensa que baix del llit hi ha fantasmes, i per això no pot dormir.

Un dia en l’escola jugant amb els seus amics, Robert i Marta va veure que Marc es disfressava de fantasma per a espantar a la gent. Ella va pensar que ell seria el fantasma que estava assustant-la.

Raquel abans de dormir mirava baix del llit, pero no veia res.....

LA XIQUETA DE COTO-EN-PEL

Hi havia una vegada una familia anomenada de comnom: contompel.La mare i el pare tenien 8 fills.De tanta anomenaco contompel la mare es va quedar enbaraçada.Va anar a vore la xiqueta i a lla lluny es veia una bola de pel.

A l’hora de naixer els metjes van tirar a traurela , i era molt fineta.Quina xiqueta es!!!!!!!!!! Aaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! la meua filla.Entonces li ficaren Cotoenpel.Era tan fineta que li posaren la roba de la nina.

Aquells 8 germans van escomençar a burlarçe ,pobret.

Lendema sen va anar  a l’escola i llamava la atencio.Tots li deien :com as fet aixo cotompel? Ja ja he naixcut aixi .Vos agrada? Pregunta Contoenpel.Si mos agrada molt !!!!!!!!!!!!!!!!ja voldriem ser aixi com tu

AVIONETES

Hi havia una avioneta molt tonta que li deien Dragó i sempre estava volant; però n’hi havia una altra que li deien Zamor que sempre era molt xarlatana i sempre es pensava que era la millor i era la pitjor. Era molt ràpida, però no era llesta com les altres i  Dragó va arribar a la final contra Murcielago que era la mes rapida; pero no era llesta. A la final muercielgo va arribar tard i Dragó volia competir a les 12:30. Va arribar Murcielago i Dragó es va alegrar i va dir la representant:

-Un, dos..... i tres.

I  va començar  a volar  15 minuts volant i... bumm!! faltaven segons per a la velocitat i... bummmmmmmm va gunyar la meua avioneta drago el campió és  DRAGOOOÓ i es va alegrar i el vaig agarrar i mon vam anar per a  Buenos Aires  que hi havia un altre torneig  que sempre Dragó estava en tornejos molt dificils per a ells i sempre guanyava pero un dia en la final va perdre i no va passar res. Si perds dona igual, sempre no es pot guanyar.

4 DE FEBRER DE 2005

El divendres 4 de febrer de 2005 era Carnestoltes, i com de costum de fa ja alguns anys eixim disfressats de l'escola i passetgem pel poble. Aquell any jo estava en primer d'infantil i tenia tres anys. tots estavem molt graciosos! Jo vaig eixir disfressada de ''papallona'':amb un barret de dos antenes, una panxa peluda i el vestit era de color morat.

La meua parella era Mar i la nostra mestra era Rebeca.

M'agrada molt el Carnaval perquè és un dia divertit per a tots, també ja va passant l'hivern i arriba pasqua.

FI

EL REI RIGOBERT

Hi havia una vegada en un poble que es deia Mirtàcia un rei que va sacrificar la seua vida per Mirtàcia; però ningú recordava el rei Rigobert. Hi havia un xiquet que es deia Pere que abans que son pare es morira li va contar histories sobre el rei Rigobert i era el únic que recordava eixe rei.

Va arribar el 7 de agost i eixe dia era l’aniversari de Rigobert. A Pere li donava fàstic que ningu ho recordava. Per aixó Pere, després d’acabar les classes se’n va anar al centre del poble i va anunciar:

 -Ciudadans de Mirtàcia hui és l’aniversari d’una persona molt important per a nosaltres.

La gent el va mirar estranyada. Estaven pensant que feia un xiquet de 10 anys anunciant coses. Pareix un polític.

Pere va continuar:

-Ningú de vosaltre recorda el rei Rigobert que va sacrificar la seua vida per nosaltres. Hui estic así per la raó que em dona pena que ningú no el recorde. Espere que des d’ara vos recordeu de Rigobert, sense ell ningú ara estaria ací.

Tota la gent va començar a parlar i a comentar.

Gràcies a Pere, des d’aquell moment, tots van recordar el rei Rigobert.

                                          FI.

UN DIA PERDUT

Un diumenge pel dia una xiqueta anomenada Júlia que va jugar tot el dia, i per la nit es va gitar. No va tardar res en adormir-se perque estava molt cansada. Pel matí va tindre tanta son que no va poder anar a la escola. Aleshores, en l'escola van fer manualitats, van fer uns jocs que a Júlia li agradaven molt i també van jugar al pichi el seu joc preferit. I quan va acabar tot els amics de Júlia van anar a visitar-la i li van dir tot el que havia passat, aleshores va dir:

-M’he perdut tot un dia divertit!!!

I VA APRENDRE UNA LLIÇÓ

9 DE FEBRER DE 2007

El divendres 9 de febrer de 2007 fa uns 4 anys vam anar tota la classe a plantar pins a la rotonda que hi ha en front de l’escola vella. Anavem tres mestres i vint alumnes. Estavem emocionats per què era la primera vegada que anavem a plantar pins.

Entre tots junts portavem:poals, ruixadores, l’altre les llavors, etc... Ens ho vam passar genial! Hi ha varies persones que encara s’enrecorden, com per exemple: Sofia, Mar,... Uns dies mes tard els van tallar. Encara que estava decepcionada: sempre m’ha agradat escoltar els avantpassats.

                         FI.

EL PARTIT DE LA FINAL

El dia 24 d’agost va haver la final del torneig nacional Xeresa contra el Raelcofer. En la prmera part el resultat era 4-0 guanyava el Rafelcofer. Anava passant el temps. Quan s'acabà la primera part, els jugadors es reuniren amb l'entrenador. Vicent, l’entrenador, parlà amb els jugadors dient-los que si guanyaren el torneig els convidaria a Aqualandia.

Els animsdels jugadors augmentaren i el resultat anava 8-9 guanyant el Xeresa, després arribá el 10-8 que el marcá Hector, i el 11-8 que el marcá Borja de fora del área. Els de Rafelcofer amb mala cara começaren a marcar el 11-10 el Xeresa deseperat continuá marcant gols. Finalment el marcador era 15-13 guanyá el Xeresa. El trofeu com a millor equip de Alevi. El president del torneig entregá les medalles a tots els jugadors tambe els donaren una copa al máxim golejador que va ser Borja i al millor jugador que va ser Héctor i al jugador de la regularitat a Dominic. El trofeu principal li'l entregaren a Héctor el capitá ell alçá la copa de campions. Tots contentos i feliços anaren a aqualandia.

EL MILLOR PARTIT DE FUTBOL.

Hi havia una vegada un partit de futbol de la categoria Aleví, Miramar contra Xeresa. El partit havia començat, i els jugadors de Miramar no paraven de marcar gols 2, 5, 7 ,10, 13 i 15 mentre que l’equip de Xeresa no en tenia cap.

L’equip de Xeresa es sentia trist i agotat , quan s’acabà la primera part del partit tots els jugadors amb l’entrenador es van reunir al vestuari per a comentar el que havia passat el primer temps del partit. L’entrenador els va dir que si guanyaven els convidaria a tots a un sopar al "Burguer King", aleshores ells s’animaren i eixiren al camp amb moltes més forçes.

Al segon temps del partit, Xeresa començà a animar-se i a marcar gols 1, 3, 6, 8, 11, 13 i 15, és a dir, el joc estava empatat, però com que encara quedaven 10 minuts de partit ningú podia cantar victòria, la cosa estava emocionant.

Justament als últims 10 minuts, l’equip de Miramar marcà un gol més, però Xeresa no va pedre l’esperança de poder guanyar, i va ser quan un jugador de l’equip va tornar a empatar el joc.

Va ser als últims minuts del partit quan Tomàs marcà un gran gol per l’esquadra de la porteria, l’equip de Xeresa quedà guanyador i tots els jugadors se n’anaren molt contents a celebrar-ho al "Burguer King" .

PLUJA I SOL AL MATEIX TEMPS

Fa molt de temps hi vivia un xiquet anomenat Josep .Josep li agradava tot allo del temps  .A la seua mare tanbe pero sols li agradava plutja i sol al matix temps i a la seua jermana  Sara tanbe  sols plutja i sol al mateix temps .El dia seguent   hi havia sol i plutja al mateix tmps  aixi que els tres ixiren a disfrutar del temps en un paraigues i manega curta .Despres de una setmana hi va anar el hom del tems a  la casa de eixa familia ,la mare obri la porta i es vege a  el home del temps  .Aixi que els tres es plenaren de alegria ,pero el home del temps hi volia anar alli  per alguna cosa molt inportant  aixi que Josep li pregunta  te ajudem en algo ell contesta : si jo vull deixar allo del temps i primer tinc que buscar una familia que li agrade  dir el temps ,Sara desidida digu clar nosaltres serem aixa familila ,entonces el home del temps digue perfecte dema magradaraia que estiguereu  a la gravacio .Quan plegaren alli  el gravador els explicava  lo que tenien que dir del temps ,arriba     hora de anunciaro per la tel no era correcte  hi feia sol i plutja al mateix temps i desde eixe dia casi sempre  hi feia  sol i plutja al mateix temps   .Tot deien que aixo era cosa de la sort !!!

SER EN ALGUNA COSA EL MILLOR DEL MÒN

Això era un jove de 10 anys que es deia Carles, li agradava molt volar avións de paper. Sabia fer molts tipus d’avions com la mosca, la rata penada, el boig, el planejador,  el tro, l’aranya… molts tipus. Un dia  a Carles li va ixir un avió  que era capaç de volar a 100 metres d’altura i podia estar més de 2 minuts planejant . Carles li va contar tot a la seva mare, i la mare li va dir:

 -Carles hem d’anar a un concurs d’avions perquè has fet un rècord mundial. Carles sorprés li va dir a la mare:

-Afanyat que  no plegarem a temps .

Dues hores després Carles li preguntà a la mare:

-On estem?

I la mare li contestà:

-Estem en Madrid .

Carles li diu a la mare que perque l’ha portat a Madrid i la mare li contesta:

 - Perque acì està el concurs d’avionetes de paper mes famos del món .

Carles li diu a la mare:

- Anem ja que arribarem tard.

Carles amb la seva mare van corrent al concurs i li diuen al presentador :

-El meu fill ha descobert un avió que pot planejar més de 2 minuts.

Després d’una estona el presentador digué:

 -Ja tenim un guanyador: Carles Moratal .

Quan Carles sent el seu nom cridà d’alegría i pujà a l’escenari, agafà el trofeu amb alegria i digué :

-Siiiii!!!!! Per fi .

I així fou com Carles Moratal va aconseguir fer la millor avioneta del mòn.

                                    Fi

 

MARC I LES SEUES JOIES!!!

Fa molt de temps hi havia un xiquet anomenat MARC. Marc era un xiquet que li agradaven les aventures tenia 10 anys els cabells rossos i els ulls blaus. A més, tenia un gos anomnat MAXIN. Maxin esra molt jugarrí i buscava el tresor de Barba Negra. Ells anaven per  dalt dels arbres en  busca del tresor de Barba Negra. Marc vivia prop de la muntanya, així que la mare de Marc, REGINA,  quan la mare el cridà per anar-hi a dinar, Marc i el seu gos baixaren. La mare li feu per a dinar espaguetis, el dnar preferit de Marc, quan acaberen de dinar Marc i el seu gos tornaren a la muntanya i seguiren buscant el tresor. Després d’una hora i mitja  Marc se’n va anar a pegar una volta per la muntanya, quan aplegà  a un lloc molt lluminós i ple de plantes, en mig va vore una caixa marró. Marc la va obrir i allí hi havien moltes barbes negres. Era el tresor de Barba Negra. Marc tot content va agafar la caixa i la  va portar a sa casa per a que els seus pares la vegeren i des d’eixe dia tots els del poble li deien a Marc el pirata Barba Negra .

VANESSA

Hi ha via una vegada una xiqueta que li deien Vanessa.

Vanessa era una xiqueta amb els ulls blaus i un poc axinadets, també era alta i molt asseada. Era una xiqueta que era molt agradable i sociable amb tot el món, en la seua casa vivía un gosset que li deien Bruno, aquest era molt rebelde i mai estava quet, fins que un día li va trencar les cortines a la mare de Vanessa i aquesta volia fer-l´ho fora de casa, però Vanessa es va possar a plorar i plorar fins que sa mare li va consentir que es quedara, però amb la condició que li farien una caseta en el jardí de casa per a que Bruno no estiguera dansant tot el dia per casa. I així va ser com Bruno es va quedar a viure amb la família de Vanessa i aquesta eixía tots els dies a jugar amb ell al jardí.

                                                  fi

EL NADAL

Hi havia una vegada una xiqueta que li deien Vanesa. Vanesa era una xiqueta amb un caracter bastant fort. Ella sempre volia que arribara el nadal, fins que una nit va vore en el cel una estrela fugaç. De sobte li va vindre al cap que podia demanar un desig, i va demanar que l’endemá fora nadal. I així va ser com l’endemá va ser nadal. Eixe dia estava molt emocionada perque els reis li portarien regals. Peró no perqué ella sols va desitjar que eixe dia fora nadal, pero no va desitjar que també li portaren regals. Ella com vos he dit tenia un caracter bastant fort se'n va anar a la seua habitació i es va tancar la porta amb pany i clau. Ella es va posar a plorar cap h la finestra i de sobte va veure una altra vegada a l’estrella fugaz i en eixe moment va desitjar no tindre mal geni i així va ser l'endema ja no tenia caràcter fort.

EL GAT I EL GOS

Hi havia una vegada un gat anomenat Gaston. Gaston era l’enemic del gos. Al gos li deien Alminar. Alminar era estranger, vivia a l’Àfrica. Un dia van transportar a Alminar i Gaston tenia envetja de que li feien caricies al gos i a ell no. Un dia Gaston va fer un pla: si l’enganye i faig com si fora el seu amic em faran caricies a mi també. L’ama de Almilan va dir:

-Mira quin gatet més preciós. És el teu amic? I Gaston va fer miau miau ! volent dir sí. I al final fingint ser amics es van fer amics de veritat.

AMIGUES PER A SEMPRE.

Hi havia una vegada una parella de amigues. Aquelles amigues es deien: Monica, Sara B, Alicia, Neus, Julia, Mar, Marta, Miriam, Sofia, Maria, Sara P, Aitana, Andrea, Melisa i Judit .

Aquelles amigues eren per a sempre. Pero un dia en 4 a fi de curs es van separar 2.Eren Judit i Sara.

Elles es van fer molt amigues tant amigues que es separaren del grup. Els va donar molta, molta pena, tanta pena que plorarem. Però un dia es tornarem a ajuntar. Es van ficar tan contentes que van fer una festa!

                              FI